DE UNA PESADILLA A UNA GRAN REALIDAD

UNA VIDA MOLT COMPLICADA:
Hi havia una vegada una noia no gaire alta de 14 anys acabats de fer que vivia en un petit barri de la ciutat de Barcelona. Allunyada del centre de ña ciutat la noia teniaproblemes per familiaritzar-se amb altra gent, ja que on vivia no hi havian altres nois amb qui jugar, amés també li costava molt fer amics, i mai tenia una millor amiga ni un millor amic perquè cadados per tres mesos es desplaçaven a un altre lloc. Era d'una familia amb 3 germans més, que eren els únics amics que de veritat tenia.Quan de cop va entrar la mare amb els fulls d'incripció a un altrecol·legi a casa, la noia va esperar que li digués quin seria el seu nou col·legi. La mare li digué el mateix de sempre, que no hi fes gaires amics ja que dintre de poc haurien d'anar-se'n.Quan vasonar el despertador, la noia es va anar preparant per al seu nou curs en el col·legi.En entrar per les portes del col·legi tothom la mirava i ella es sentí bastant intimidada, la professora la vapresentar i a l'hora del pati un grup de noies de la seva classe van anar a presentar-se i a parlar amb ella. La noia, molt contenta del primer dia de classe, se'n va anar a casa seva amb ganes que passésel que quedava de dia per tornar-les a veure. Van anar passant i passant els dies, i cada vegada eren més amigues, però la noia no volia agafarlos estima pel tema que d'aquí a uns dies hauria demudar-se i ja no les tornaria a veure més. Va passar un mes i la noia seguia anant al mateix col·legi, no era normal que encara no haguessin canviat de casa. La noia va va pregunta a la seva mare el perquède no canviar de casa i ella va creure convenient dir-li la veritat de tantes mudances. Va ser així com la mare li digué a la seva filla que es canviaven tant de lloc perquè necessitaven unes curesespecials d'alguns hospitals per a la seva mare, ja que tenia una malatia i no tots els hospitals podien atendre-la. La noia es va quedar de pedra en sentir això, es va posar a pensar que algun dia...