Debat

CONCLUSIONS DEBAT
AULA 4
30/12/14

En primer lloc, comentar que no s’ha produït el debat que s’esperava tot i que cal destacar que les
aportacions realitzades són força interessants. Els debats permeten l’estudi i la recerca
d’informació, en el nostre cas de temes no treballats a les Pacs, per tal de poder afavorir
l’adquisició i reflexió de coneixements. Tanmateix, enriqueixen i proporcionen laoportunitat d’oferir
diferents visions personals de la pràctica i la investigació psicològica.

Tal i com us vàrem informar en la presentació d’aquesta activitat, presento les conclusions i també
la meva resposta a les qüestions formulades, que com ja intuïa un dels companys participants en
el debat, estan estretament relacionades.
Primera qüestió: “Com podem decidir quin marc teòric utilitzaremper a la nostra pràctica
professional? És a dir, quins elements influeixen en que optem per una orientació o una
altra (psicoanalítica, conductual, humanista…)
La majoria dels participants han comentat que “són els valors, expectatives i experiències prèvies
dels terapeutes” els elements que influeixen en la selecció d'una orientació o una altra, es a dir, es
tractaria “d’una qüestió d’identitatpersonal i professional”. En aquesta línia, una companya
considera que també depèn del motiu de la demanda. Aquest últim element, implicaria una
formació més exhaustiva en diferents models i sembla, pel que es diu en el debat, que no és
plausible. Resulta curiós però, només un company opta perquè aquesta decisió s'hagi de prendre
en base a “resultats comprovats i estudis empírics” tenint en compte“que “las tendencias
personales inciden, pero no deberíamos olvidar que las investigaciones deben servir, y uno de sus
usos, es poderlas tener como referencia a la hora de la práctica”. Per donar resposta a les
aportacions anteriors, un altre company introdueix una altra qüestió fonamental: perquè decantarse per una escola determinada i no optar per integrar diferents models que hagin demostrat enla
seva eficàcia: “Els integradors creuen que s'hauria d'intentar localitzar els factors de canvi i
integrar-los en un sol model per augmentar l'eficàcia de la psicoteràpia. Aquest és un dels
objectius del moviment integrador”. Aquesta qüestió ens enllaça amb la segona pregunta del
debat.

Resumint, en general sembla que els elements que influeixen en la selecció de la orientació
teòrica per atreballar com a psicòlegs, tenen a veure més amb qüestions personals (valors,
expectatives, preferències) pròpies del professional que amb altres qüestions. Estem parlant

d’opinions personals totes respectables i no hi ha d’haver una veritat absoluta. Malgrat això,
m’agradaria destacar que “treballem” amb persones que demanen la nostra assistència perquè
tenen un problema psicològic que els hi generapatiment. Aquestes persones esperen que els hi
puguem ajudar de la manera més adequada, ràpida i constructiva (en el sentit de que aprenguin
estratègies per afrontar la seva vida en general). A més a més, acudeixen a nosaltres perquè som
professionals d’una disciplina científica que ens proporciona uns coneixements reglats, validats i
responsabilitats ètiques i morals. Personalment, crec que ésuna tasca molt important la que tenim
i hem de valorar aspectes que vagin més enllà de les preferències personals. Lligant-ho amb el
que es diu el nostre còdig deotològic:
“El ejercicio de la psicología no deber ser mezclado, ni en la práctica, ni en su presentación
pública, con otros procedimientos y prácticas ajenos al fundamento científico de la psicología”
(artículo 21 del Codigo Deontológicodel Psicólogo) “Sin perjuicio de la legítima diversidad de
teorías, escuelas y métodos, el/la Psicólogo/a no utilizará medios o procedimientos que no se
hallen suficientemente contrastados, dentro de los límites del conocimiento científico vigente”
(artículo 18 del Codigo Deontológico del Psicólogo)
Per tant, considero que, independentment de la orientació teórica o del tipus d’integració que...