DEBERES TEMA 4

1)BIOGRAFIES
Informació:
Data i lloc de naixement i defunció. Què era? (polític, pensador, metge...) Perquè el coneixem? Que va fer d’important?

CARLES IV: (Nàpols, 1748- Roma, 1819) Rei d’Espanya de 1788 al 1808.
Era un monarca absolut que signa el Tractat de Fointainebleau pel qual s’autoritza el pas de les tropes franceses per tal d’envair Portugal. ¬ Amb el Motí d’Aranjuez es veuobligat a abdicar en el seu fill Ferran. Amb les abdicacions de Baiona cedeix el poder a Napoleó.
FERRAN VII: (Escorial 1784-Madrid 1833). Rei d’Espanya de 1808-1810 i després tornarà a governar gràcies al Tractat de Valençay del 1814 al 1833. Es anomenat el desitjat perquè s’esperava que jurés la Constitució de Cadis. Es va decantar pel absolutisme encara que els més conservadors el consideraven massaliberal. Decreta la Pràgmatica Sanció abolint la llei Sàlica, fent hereva a la seva filla Isabel. Esclata el conflicte dinàstic entre el germà Carles Maria Isidre i els seguidors isabelins. Comença el carlisme i la primera guerra carlina.
MANUEL GODOY: (Badajoz 1767-Paris 1851). Primer ministre durant el regnat de Carles IV, amb el títol de Princep de la Pau. Va propiciar el Tractat deFontainebleau. Es va exiliar després del Motí d’Aranjuez perquè se’l va considerar un traïdor que va permetre la invasió dels francesos.
JOSEP I BONAPARTE: (Còrsega 1768- Florència 1844) Germà de Napoleó Bonaparte.Va ser rei de Nàpols del 1806 al 1808 i rei d’Espanya del 1808 al 1813. Els seus objectius eren imposar les idees liberals de la revolució francesa.
CARLES MARIA ISIDRE DE BORBÓ: (Aranjuez1788- Trieste 1855) Príncep d’Astúries del 1815-1830, amb la P. S. Va deixar de ser el hereu al tron. A partir d’aquell moment ell lidera el moviment carlí i entra en guerra contra els isabelins. La seva ideologia era el retorn al absolutisme.
BALDOMERO ESPARTERO: (Ciudad Real 1793- Logronyo 1879). Va ser president del consell de ministres diverses vegades i regent del 1840 a 1843. General en capdurant la Primera Guerra Carlina que la va guanyar. El 1843 hi ha un pronunciament moderat i ha de dimitir, a causa d’això s’avança la majoria d’edat d’Isabel II.
MARIA CRISTINA DE BORBÓ-DUES SICÍLIES: (Palerm 1806- L’Havre 1878), princesa de les Dues Sicílies i reina consort d’Espanya, també va ser regent entre el 1833 i el 1840. Durant el seu mandat es va trobar al mig de la Primera GuerraCarlina, que finalment va guanyar. La seva política va ser moderada, el 1837, després d’un breu període liberal, els moderats tornen al poder fent un gir molt conservador que la reina recolza. Es guanya les antipaties de molta gent i finalment dimiteix el 1840.
LEOPOLDO O’DONNELL: (Santa Cruz de Tenerife 1809- Biarritz 1867). Va presidir el Consell de Ministres en diverses fases. Va fer unpronunciament el 1854 que va triomfar. Va formar un nou partit polític “Unió Liberal” en el que volia unir a moderats i progressistes. El 1866 i després d’un enfrontament amb la reina va dimitir i marxar a l’exili.
JOAN PRIM: (Reus 1814- Madrid 1870) Militar i polític progressista. Va participar al Pacte d’Ostende. El setembre de 1868 fa un pronunciament amb l’almirall Topete i el general Serrano quetriomfa i que s’estén per tot el territori és la revolució anomenada “La Gloriosa”. A causa d’això Isabel II és vençuda i marxa a l’exili. Va oferir la corona a Amadeu de Savoia que la va acceptar. Va morir el 30 de desembre de 1870 a causa de les ferides que va sofrir el dia 27 quan uns homes el van disparar.
FRANCISCO SERRANO: (San Fernando 1810- Madrid 1885). Militar i polític. Va ser president delConsell de Ministres diverses vegades, president del govern durant la República. També va ser l’últim president de la República. Va succeir a O’Donnell enfront del partit “Unión Liberal”. Va participar a la revolució de 1868. Va derrotar a les tropes fidels a Isabel II a la batalla d’Alcolea i també ho va fer definitivament als carlins durant la Tercera Guerra Carlina. Quant Martínez Campos va...