Deberes

4. L’alumini
Metall més utilitzat després de l’acer.
 És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre (8,13 % d'abundància).
Material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica.

S’obté a partir de la bauxita a través d’un procediment que requereix la utilització de una gran quantitat d’electricitat.

Actualment la obtenció es basa en aquests descobriments iconsta de dues parts:
Primer s’obté la alúmina amb el procés de Bayer procedent de la bauxita.
Després es fa l’electròlisi de l’òxid per obtenir, finalment, l’alumini.
En aquest moment tenim l’alumini primari, però es necessita obtenir el anomenat alumini secundari per tal de que sigui aprofitable com a un material.
Es un material molt lleuger, bon conductor tèrmic i elèctric, així comdúctil i mal·leable i tou en estat pur.
S’utilitza per a cables elèctrics, bescanviadors de calor, estris de cuina, envasos, etc...
Els aliatges lleguers son els aliatges que contenen alumini com a component principal.

5. Altres metalls d’aplicació industrial


6. Pulverimetal·lúrgia

La pulverimetal·lúrgia o metal·lúrgia de les pólvores, és l’aglomeració de partícules finament divididesmitjançant pressió i temperatura. És una tècnica per donar forma a materials metàl·lics a partir de components que fonen a molt altes temperatures, que tenen una extremada duresa, per fer aliatges que no es podrien fer amb els mètodes habituals o altres característiques especials que fan que no es pugui aplicar uns processos d'obtenció més tradicionals.
Aquest procés consta de tres fases:Producció de les pólvores.
Compressió
Sinterització.

Aplicacions:

Fabricació d'objectes amb materials refractaris.
Fabricació d'objectes amb materials de molta puresa i de composició d'alta precisió.
Fabricació de peces metàl•liques poroses per utilitzar com a filtres.
Fabricació de coixinets autolubrificants.
Fabricació de peces amb materials difícils d'emmotllar.
Fabricació de carbursmetàl•lics.
Automotoció, aeroespacial, etc..
Obtenció de les pólvores:
Diferents tipus de obtenció de pólvores metàl·liques:



La compressió té per objectiu conformar la pols metàl·lica en la forma i dimensions desitjades.
La sinterització és el procés final de la pulverimetal·lúrgia. Per aconseguir que el producte obtingut es comporti com una massa compacta el producte s'introdueix en un forn iaquest se sotmet a unes elevades temperatures, inferiors a les de fusió durant un llarg període de temps que perfeccionen la unió.

2. Les fustes

La fusta és un material llenyós que s'obté del tronc d'una planta, especialment d'arbres i arbustos.
La fusta és part de la natura i la seva utilització i explotació és molt beneficiosa per a ella, sempre que es faci d’una forma racional isostenible, ja que es tracta d’un material reciclable, renovable, reutilitzable, abundant i natural que permet que el bosc estigui en constant creixement i renovació.
La fusta natural s'obté dels arbres a partir d'un procés de tala i desbrancatge abans de passar a la serradora. Les propietats de la fusta no són sempre les mateixes, ja que depenen del tipus d'arbre i de la part del tronc d'on procedeixi.A la indústria de la fusta, els arbres es classifiquen en arbres de fusta "tova " i arbres de fusta "dura". Els de fusta tova són arbres de fulla perenne com ara el pi i l'avet ( també s'anomenen coníferes o gimnospermes ); en canvi, els de fusta dura són arbres de fulla caduca com el ruore i el faig ( també s'anomenen frondoses o anigiospermes ).

La fusta en tractar-se d'un material nohomogeni ( al contrari que els metalls ) la resistència mecànica també depèn de la direcció en què s'aplica l'esforç.

Per determinar els diferents comportaments de la fusta, es defineixen tres tipus d'eixos de simetria : el longitudinal, el radial i el tangencial. La resistència mecànica més gran s'obté en sentit longitudinal i amb esforços de tracció. Una biga de fusta sotmesa a la fexió...