Decart
Pero, jo quèsé, si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que acabo de considerar incertes, de la qual no es pugui tenir el més mínim dubte. ¿No hi ha algun Déu, o algun altre poder que faci concebreaquests pensaments al meu esperit? Això no és necessari, perquè, tal vegada, sóc capaç de produirlos per mi mateix. ¿I jo, almenys, no sóc alguna cosa? Pero, m'he convençut que no hi haviares de res en el món: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. ¿No estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? Ben al contrari; si estic convençut d'alguna cosa o només si pensoalguna cosa, indubtablement sóc, (encara que hi hagi) no sé quin enganyador molt poderós i astut que utilitza tot el seu enginy per enganyarme sempre. No hi ha, doncs, cap dubte que si m'enganyaés que sóc.
R. DESCARTES, Meditacions metafísiques, 2a. meditació
1. Exposa--amb paraules teves i sense comentaris personals--les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(1,5 punts).
2. Posa títol al text (1 punt).
3. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l'autor, tenint en compte les principals influències que l'autorhagi pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text.) (3,5 punts).
4. Compara la noció d’idea de Descartes amb la de Plató i digues quinessemblances i diferències hi trobes (2,5 punts).
5. Què en penses del fet que la existència de la realitat sigui en la filosofía de la Edat Moderna un problema que cal resoldre? (1,5 punts).
Regístrate para leer el documento completo.