Declaración de Belgrado

Declaració de Belgrad (cimera de Països No Alineats, setembre de 1961)

Afganistan, Algèria, Birmània, Cambotja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre, Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, El Marroc, Nepal, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Tunis, República Àrab Unida, Iemen, Iugoslàvia, i els següents països representats per observadors: Bolívia, Brasil, Equador.
Els Caps d'Estat ode Govern dels països anteriorment mencionats s'han reunit en un moment en què els esdeveniments internacionals han empitjorat i en el que la pau mundial es veu seriosament amenaçada. Profundament preocupats pel futur de la pau, i expressant les aspiracions de la gran majoria dels pobles del món, conscients que en el nostre temps, cap poble o govern pot ni ha d'abandonar les seues responsabilitatsrespecte a la salvaguarda de la pau mundial, els països participants, havent examinat en detall, en un clima d'igualtat, sinceritat i confiança mútua, l'estat actual de les relacions i tendències internacionals prevalents en el món de hui formulen la següent
DECLARACIÓ:
Els Caps d'Estat o Govern de Països no alineats, observant que hi ha crisi que porten cap a un conflicte mundial en la transiciód'un vell orde basat en el domini a un orde nou basat en la cooperació entre les nacions, fundat en la llibertat, igualtat i justícia social per a la promoció de la prosperitat; considerant que els processos i formes dinàmiques del canvi social donen moltes vegades com resultat, o representen, un conflicte entre les forces establides antigament i les noves forces nacionalistes que emergixen;considerant que només es pot aconseguir una pau duradora si este enfrontament porta a un món on el domini de l'imperialisme-colonialisme i el del neocolonialisme en totes les seues manifestacions estiga radicalment eliminat; I, reconeixent el fet que existixen ara situacions d'extrema emergència que amenacen la pau mundial en este període de conflicte en Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica Llatina i que noes pot excloure la possibilitat que la rivalitat de les grans potències desemboque en una conflagració mundial; que eradicar bàsicament la font de conflicte és eradicar el colonialisme en totes les seues manifestacions i acceptar i realitzar una política de coexistència pacifica en el món.
Que, si es guia per estos principis, el període de transició i conflicte pot establir unes bases decooperació i germandat entre les nacions, declaren el següent:
Mai la guerra ha amenaçat la Humanitat amb conseqüències més greus que hui en dia. D'altra banda, mai anteriorment ha tingut l'home a la seua disposició poders més forts per a eliminar la guerra com a instrument de política en les relacions internacionals.
L'imperialisme s'està debilitant. L'imperis colonials i la resta de formes d'opressióestrangeres sobre els pobles d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina estan gradual ment desapareixent de l'escena de la història. S'han aconseguit grans èxits en la lluita de molts pobles per la independència nacional i la igualtat. De la mateixa manera, els pobles d'Amèrica Llatina continuen contribuint cada vegada més eficaç ment a la millora de les relacions internacionals. Els grans canvis socials queestan tenint lloc en el món provoquen necessàriament empitjoraments periòdics en el món; s'accelera la fi de l'època de l'opressió estrangera dels pobles, i això fa que la cooperació pacífica entre els pobles, basada en els principis d'independència i igualtat de drets, siga condició essencial per a la seua igualtat i progrés.
S'han aconseguit grans progressos en el desenvolupament de la ciència,la tècnica i en els mitjans de desenvolupament econòmic.
Impulsats per tals esdeveniments mundials, la gran majoria dels pobles són cada vegada més conscients del fet que la guerra entre els pobles constitueix, no sols un anacronisme, sinó també un crim contra la humanitat. Esta presa de consciència per part dels pobles s'esta convertint en una gran força moral, capaç d'exercir una influència...