Declaracio Dels Drets De L Home I Del Ciutadà

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un text transcendental, votat per l'Assemblea Nacional Constituient Francesa el 26 d’agost de1789, formada després de la reunió dels Estats Generals, degut a que el rei rebutjà la proposta feta pels seus participants de que cada diputat de cada estament tinguès un vot, ja que sempre sortienguanyadors els privilegiats (clergat i noblesa) i d’aquesta manera el resultat sería més equitatiu, perquè els representants del tercer estat (burgesos) eren tants com els de la noblesa i clergat junts,per tant, davant la declinació de la petició,els burgesos  van abandonar els Estats Generals i van crear l’Assamblea Nacional Constituent. La creació d’aquesta Assamblea va suposar la decisió deromandre junts fins a elaborar la Constitució, on s’hi establia la sobirania nacional col·lectiva de la nació francesa, la igualtat legal de tots els ciutadans, el dret a la llibertat i a la propietat, i laseparació dels tres poders i la limitació del poder monàrquic. A més d’altres decisions fonamentals, com l’abolició dels privilegis feudals i del delme, la nacionalització dels bens de l’Església, iaquest text a comentar: La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà; un document dividit en 17 articles, on s’hi proclamava la igualtat de tots els homes (article I), i també els seus dretsnaturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat (que a l’Antic Règim podia ser intervinguda per l’Estat), la seguretat i la resistència a l’opressió (article II). Donava lloc a una sobiranianacional,és a dir,el poder estava sobre els ciutadans (article III). Comunicava que el ciutadà era lliure sempre que no causés cap mal al seu voltant (article IV)  Declarava la preeminència de lasobirania de la Nació, afirmava que la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general (article VI). Atorgava llibertat d’expressió i premsa (articles X - XI) i imposava una Constitució a totes...