Decroly
Páginas: 12 (2874 palabras)
Publicado: 1 de marzo de 2015
OVIDE DECROLY
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Biografia de Decroly
2.
Centres d’interès
3. Pla de treball
4. Metodologia
4.1 Altres principis
4.2 Què pretén la metodologia de Decroly
4.3 Materials
5. Obres
6. Influència de la obra de Decroly en la educació
7. Vigència d’algunes aportacions
8. Referències bibliogràfiques
1. Biografia de Decroly
Retrat d’Ovide Decroly
Ovide Decroly era un pedagog belga, va néixer el 23 de juliol de 1871. Es va diplomar en
medicina a la Facultat de Medicina de Brussel∙les l’any 1897 i va viatjar a Berlín i París on va
continuar estudis de neurologia i psiquiatria. Va estudiar medicina a la universitat de Gante, on es va especialitzar en psiquiatria, i es va doctorar a la universitat de Brussel∙les
.
De tornada a Bèlgica va fundar a Brussel∙les, el 1901, amb ajuda de Mme. Decroly, un institut
laic per nens amb discapacitats intel∙lectuals, el centre educatiu “
École d'Enseignement
Spécial pour Enfants Irreguliers”
. En realitat va obrir la seva pròpia casa als nens deficients,
cosa que li va permetre viure en contacte directe amb els subjectes que volia estudiar. Així va
fer les bases de l’institut especial.
A instàncies dels amics més entusiasmats amb els seus nous mètodes per l’ensenyança de
discapacitats, va obrir al 1907 un establiment per aquests nens que va anomenar
“Escola de
la Ermita”
, la famosa «École pour la vie par la vie» (Escola per la vida mitjançant la vida), on
va aplicar els mètodes i materials anteriorment experimentats amb nens que ell anomenava
“
irregulars
" en nens amb "
intel∙ligència normal
". Aquesta escola va estar dedicada en un
principi només al cicle inicial però va anar ampliantho com a escola maternal, secundària
elemental i superior. Durant aquesta època va posar a punt les seves teories sobre la globalització i sobre els centre d’interès.
Va participar activament en la vida científica internacional, sobre tot al Primer Congrés de
Paidologia que va presidir ell mateix al 1911, a Brussel∙les i al Congrés Internacional de
Calais al 1921, on va contribuir a la fundació de la Lliga Internacional per l’educació de
l’escola Nova. L’any 1920 va ser anomenat professor de psicologia i de higiene educativa de
la Universitat de Brussel∙les. L’any 1930 va caure malalt i dos anys més tard va morir a
Brabant, Brussel∙les.
2. Centres d’interès
Decroly proposa trencar amb la programació per matèries, perfectament adaptades a la
seqüenciació epistemològica de les diferents ciències, per substituirlo per nuclis temàtics
que anomena "centres d’interès".
El centre d’interès és un tema d’ensenyament per la curiositat i expectació que ha de
despertar en l’alumne. Els interessos profunds dels nens neixen de les seves necessitats i
són la manifestació directa dels instints. Els centres d’interès proporcionen una visió integral
del que s’estudia. Gira en torn a dues grans idees: la primera; el coneixement de si mateix,
que fa referència a les seves necessitats i aspiracions (conèixer com està constituït, com
funcionen els seus òrgans, com menja, respira i dorm, per què s’enfada, quins són els seus
defectes i qualitats…), la segona; el coneixement del medi natural i social on el nen o nena
viu (família, entorn, món,…) i que constitueixen el marc on han de satisfer les seves
necessitats. Segons Decroly, els quatre grans centres d’interès són: la d’alimentarse per
conservar i desenvolupar la vida; la de protegirse; la de defenensarse; i la d’actuar i treballar
solidàriament.
3. Pla de treball
...
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Biografia de Decroly
2.
Centres d’interès
3. Pla de treball
4. Metodologia
4.1 Altres principis
4.2 Què pretén la metodologia de Decroly
4.3 Materials
5. Obres
6. Influència de la obra de Decroly en la educació
7. Vigència d’algunes aportacions
8. Referències bibliogràfiques
1. Biografia de Decroly
Retrat d’Ovide Decroly
Ovide Decroly era un pedagog belga, va néixer el 23 de juliol de 1871. Es va diplomar en
medicina a la Facultat de Medicina de Brussel∙les l’any 1897 i va viatjar a Berlín i París on va
continuar estudis de neurologia i psiquiatria. Va estudiar medicina a la universitat de Gante, on es va especialitzar en psiquiatria, i es va doctorar a la universitat de Brussel∙les
.
De tornada a Bèlgica va fundar a Brussel∙les, el 1901, amb ajuda de Mme. Decroly, un institut
laic per nens amb discapacitats intel∙lectuals, el centre educatiu “
École d'Enseignement
Spécial pour Enfants Irreguliers”
. En realitat va obrir la seva pròpia casa als nens deficients,
cosa que li va permetre viure en contacte directe amb els subjectes que volia estudiar. Així va
fer les bases de l’institut especial.
A instàncies dels amics més entusiasmats amb els seus nous mètodes per l’ensenyança de
discapacitats, va obrir al 1907 un establiment per aquests nens que va anomenar
“Escola de
la Ermita”
, la famosa «École pour la vie par la vie» (Escola per la vida mitjançant la vida), on
va aplicar els mètodes i materials anteriorment experimentats amb nens que ell anomenava
“
irregulars
" en nens amb "
intel∙ligència normal
". Aquesta escola va estar dedicada en un
principi només al cicle inicial però va anar ampliantho com a escola maternal, secundària
elemental i superior. Durant aquesta època va posar a punt les seves teories sobre la globalització i sobre els centre d’interès.
Va participar activament en la vida científica internacional, sobre tot al Primer Congrés de
Paidologia que va presidir ell mateix al 1911, a Brussel∙les i al Congrés Internacional de
Calais al 1921, on va contribuir a la fundació de la Lliga Internacional per l’educació de
l’escola Nova. L’any 1920 va ser anomenat professor de psicologia i de higiene educativa de
la Universitat de Brussel∙les. L’any 1930 va caure malalt i dos anys més tard va morir a
Brabant, Brussel∙les.
2. Centres d’interès
Decroly proposa trencar amb la programació per matèries, perfectament adaptades a la
seqüenciació epistemològica de les diferents ciències, per substituirlo per nuclis temàtics
que anomena "centres d’interès".
El centre d’interès és un tema d’ensenyament per la curiositat i expectació que ha de
despertar en l’alumne. Els interessos profunds dels nens neixen de les seves necessitats i
són la manifestació directa dels instints. Els centres d’interès proporcionen una visió integral
del que s’estudia. Gira en torn a dues grans idees: la primera; el coneixement de si mateix,
que fa referència a les seves necessitats i aspiracions (conèixer com està constituït, com
funcionen els seus òrgans, com menja, respira i dorm, per què s’enfada, quins són els seus
defectes i qualitats…), la segona; el coneixement del medi natural i social on el nen o nena
viu (família, entorn, món,…) i que constitueixen el marc on han de satisfer les seves
necessitats. Segons Decroly, els quatre grans centres d’interès són: la d’alimentarse per
conservar i desenvolupar la vida; la de protegirse; la de defenensarse; i la d’actuar i treballar
solidàriament.
3. Pla de treball
...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.