Definicions

DEFINICIONS FILO

Fenomen: es un esdeveniment observable que es manifesta als sentits i o a la consciencia
Meditació: aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix o d’alguna cosarelacionada amb la pròpia existència
Intuïció: coneixement immediat, en el que l’objecte conegut és captat directament per la facultat corresponent, la sensibilitat i l’enteniment
Realitat: allò que es oexisteix d’una manera actual o objectiva, per aposició al que es una aparença, una il·lusió o ficció, o al que és merament possible i ideal, o subjectiu
Representar: servir com a signe o símbol
Actitudnatural: actitud que tenen els homes espontàniament i habitualment cap al mon
Actitud: disposició d’ànims envers a alguna cosa
Judici: acte de l’enteniment pel qual s’expressa una proposicióProposició: contingut d’un judici; és un estat de coses possible
Aparença: aspecte amb què una cosa es mostra
Certesa: grau de justificació dels nostres judicis
Escepticisme: doctrina filosòfica que sosté queel coneixement no es possible, o be perquè no hi ha una veritat objectiva, o be perquè l’home no es capaç d’assolir-la
Relativisme: doctrina filosòfica que afirma que semblar i ser és indistingible, iper tant la realitat dels judicis es relativa als subjectes
Gnoseologia: disciplina filosòfica que estudia el coneixement com a fenomen
Substància: el que suporta els atributs
Atributs: mode de serd’una substancia
A priori: independent de l’experiència sensible
A Posteriori: dependent de l’experiència sensible
Epistemologia: Branca de la filosofia que estudia els problemes del coneixementNecessari: que no pot deixar de ser o esdevenir. Es diu dels judicis que no poden deixar de ser verdaders
Particular: el que es propi o verdader duna cosa concreta
Universal: El que val per olt o que val per amolts
Contingent: el que es d’una manera però que podria ser duna altre
Tautologia: Judici necessàriament cert per la seva forma, proposició que es sempre verdadera
Contradicció: proposició...