Dei Verbum

Dei Verbum

Capítol I – La revelació en ella mateixa.
En aquest capítol el tema principal que tracta, és la revelació de Déu que apart de revelar-se demostrà al poble la seva decisió on mitjançant el Crist amb l’Esperit Sant l’home arriba al Pare.
En aquesta revelació, Déu fa arribar el seu missatge a través de profetes que preparen el poble a la revelació evangèlica, però sobre tot es mostraplenament amb la encarnació del seu Fill, “que qui el veu, veu el Pare, amb la totalitat de la seva presència i manifestació, paraules i obres, senyals i miracles, i sobretot amb la seva mort i amb la gloriosa resurrecció d’entre els morts” (DV 4). Amb aquesta revelació Déu vol que nosaltres siguem alliberats de les tenebres del pecat i de la mort, d’aquesta manera ja que Déu ens ha fet lliures,tenim que saber veure el missatge de Déu que ens fa arribar i amb plenitud de la nostra llibertat poder-li respondre a la crida que ens fa, per després quan Déu ens ressuscita poder arribar a la vida eterna.

Capítol II – La transmissió de la revelació divina.
En aquest capítol continua parlant de la revelació del Déu Altíssim, la qual es concentra totalment en Crist, i mitjançant els Apòstols alsquals els va encarregar la anunciació l’Evangeli per tot arreu “que Ell havia revelades per a salvació de tots els pobles es conservessin íntegres fins a la fi de temps i es transmetessin a totes les generacions.” (DV 7), aquesta tasca els Apòstols la van deixar als seus successors, els Bisbes. També ens parla de dues conseqüències que van sorgir d’això, és La Sagrada Tradició i La SagradaEscriptura, són els testaments inspirats per Déu, on els Apòstols expressen la predicació apostòlica que ha de conservar-se per les següents generacions fins a la vinguda del reina de Déu per judicar els vius i els morts.
La Sagrada Escriptura és la versió escrita amb inspiració divina, en canvi la Sagrada Tradició és el missatge, la paraula de Déu, que es transmet íntegrament per els pares de l’Església“La Sagrada Tradició i la Sagrada Escriptura constitueixen l’únic dipòsit sagrat de la paraula de Déu encomanat a l’Església” (DV 10) “ tots plegats, cada un a la seva manera sota l’acció de l’Esperit Sant, contribueixen eficaçment a la salvació de les ànimes.” (DV 10).



Capítol III – La inspiració divina i la interpretació de la sagrada escriptura.
En aquest capítol ens parla sobre la significatdel missatge de Déu en la Sagrada Escriptura que ha estat escrita mitjançant la inspiració de l’Esperit Sant. “els llibres de l’Escriptura ensenyen de forma sòlida, fidel i sense error la veritat que Déu volgué que fos formulada en les Sagrades Lletres en vista a la nostra salvació.” (DV 11) El escriptors que foren inspirats per l’Esperit Sant, hagiògrafs, van ser gent escollida per Déu desituacions diverses en el seu temps i la seva cultura. I nosaltres, estudiant la Escriptura, podem destacar i veure com els autors inspirats, ens ho volien expressar amb els gèneres literaris propis de la seu període. Aquestes escriptures són “una base” que foren atorgades a l’Església que n’és l’encarregada de interpretar la paraula de Déu i transmetre la tradició i la fe fins a la fi dels temps.“salvada sempre la veritat i la santedat de Déu, es manifesta en la Sagrada Escriptura el rebaixament meravellós de l’eterna Saviesa” (DV 13).

Capítol IV – El Vell Testament.
En aquest capítol ens parla sobre la història de la Salvació en el Vell Testament. “l’economia de salvació predita, contada i explicada pels autors sagrats s’ha conservat com a vera paraula de Déu en els llibres de l’AnticTestament”, (DV 14) Des del principi de tot Déu ens ha preparat un camí a la salvació, el qual volgué fer arribar mitjançant diverses maneres, profetes, miracles, i escollint un poble, al qual confiar les seves promeses.
El missatge que anunciava l’escriptura era la vinguda del Messies, el Crist redemptor, que donaria la seva vida a la creu i al tercer dia ressuscitaria. Déu també ha volgut...