Del Desastre A La Segona República

TEMA 4: DEL “DESASTRE” A LA SEGONA REPÚBLICA

Des del “desastre” de 1989 a la proclamació de la Segona República (1898-1931)
Entre el 1898 i el 1931, políticament parlant, es donen simultàniament dos fets: la creixent agitació social i els constants intents dels polítics per mantenir l’equilibri del sistema de la Restauració. Com a rerefons d’aquesta situació hi trobem canvis econòmics.L’altre fet important és l’emergència del catalanisme polític i dels problemes militars interns. En aquesta etapa, el catalanisme polític va viure la seva primera possibilitat de governar: la Mancomunitat de Catalunya. El fracàs del sistema del sistema de la Restauració es va precipitar amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera, amb el consentiment del rei, que va donar pas a la Dictadura d’aquestgeneral durant els anys 1923-1930.

1. L’impacte del desastre
L’any 1898 Espanya pateix la pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar i aquest fet es considera una catàstrofe. Tot i que realment no va ser una catàstrofe, l’Estat havia entrat en una crisi progressiva del poder, que es va caracteritzar per la divisió interna dels partits del govern i també per la inestabilitat política.
Elsistema de la Restauració va topar amb el moviment obrer i d’una part de les classes mitjanes urbanes i la base del renaixement republicà, que reivindicava la república com a únic règim que podia regenerar el país.
En aquest context es van estendre els valors ideològics del regeneracionisme, però en morir Joaquín Costa, el major representant i pensador del Regeneracionisme, el moviment vadesaparèixer.
Regeneracionisme. Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1989, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Els seus principals teòrics foren Joaquín Costa, Lucas Mallada i Macías Picavea. Defensaven que la regeneració del país s’havia de basar en la moralització de la gestió pública,en la reforma de l’Estat, en el foment en la riquesa, en l’impuls de l’ensenyament públic i en l’oblit de les “glòries” del passat.
Regeneracionisme. Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1989, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Els seus principals teòrics foren Joaquín Costa,Lucas Mallada i Macías Picavea. Defensaven que la regeneració del país s’havia de basar en la moralització de la gestió pública, en la reforma de l’Estat, en el foment en la riquesa, en l’impuls de l’ensenyament públic i en l’oblit de les “glòries” del passat.


Espanya es trobava en una situació política de caciquisme i frau electoral, per aquest motiu, una vegada fracassada la “revolució desde dalt” (idea d’arreglar la situació “des de dalt” – Joaquín Costa), es van executar solucions autoritàries.
El 4 de març de 1899, la reina regent confia el govern al conservador Francisco Silvela. Aquest, durant els dos anys que va dirigir la política espanyola va intentar millorar les condicions dels treballadors i va negar tot tipus d’autonomia a Catalunya. Després de diverses crisisministerials, Silvela va dimitir el 6 de març de 1901, deixant a Antonio Maura com el seu successor.

2. Les crisis polítiques de la Restauració (1902-1923)
2.1 Els problemes d’Espanya
A inicis del segle XX Espanya es trobava amb quatre grans problemes:
* Retard econòmic i cultural respecte la resta d’Europa. L’injust repartiment de la riquesa incitava un moviment obrer.
* El règim políticcorrupte i artificial en què les institucions més importants no representaven el poble, ja que el sufragi era manipulat per cacics. L’alternança dels partits dinàstics era una ficció, deguda a una societat inculta políticament, a diferència de l’Europea.
* L’exèrcit estava ferit per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excés de comandaments que el feien poc operatiu. Aquest...