Del mite al logos

DEL MITE AL LOGOS

El discurs mític i el discurs lògic han conviscut des de l’origen del logos cap al segle VI aC, de la mateixa manera que hi conviuen en la nostra societat d’avui en dia el discurs lògic, el discurs mític i la trifuncionalitat indoeuropea.

La trifuncionalitat és el model imaginari, l’arquetipus mental col•lectiu, l’estructura conceptual o ideològica, com l’anomenenDumézil i Duby, dels pobles indoeuropeus. Quan els pobles indoeuropeus de totes les èpoques i latituds han volgut descriure una societat perfecta, tant divina com humana, ho han fet recorrent a aquest mateix model amb les funcions: sobirana, guerrera i nutritiva. Però cal destacar que aquestes tres funcions són conceptes no realitats socials, és a dir, aquest model reflecteix la seva societat ideal, nola seva realitat històrica i social. És important tenir en compte, però, que és aquesta una societat de discurs mític i malgrat aquest sistema ternari, hi actua també un sistema dual, és a dir, cada funció es pot dividir en dos aspectes, per exemple, la sobirania pot ser màgica o legisladora, la guerra, diürna o nocturna, i la fecunditat acostuma a ser representada amb dos bessons.

A la Grèciaclàssica, entre el segles X i VIII aC, el desenvolupament dels intercanvis comercials en el Mediterrani oriental van afavorir l’augment del poder de la classe mitja (comerciants, artesans, marins), interessada a mantenir la pau i la seguretat. Amb aquest objecte varen imposar una nova pràctica de la justícia, no fundada en l’acte de justícia d’una sentencia reial, ni en una prova ordàlica, sinósobre un judici emès per un jutge al termini d’un debat contradictori que li permetés examinar i comparar els arguments amb la fi d’emmenar la veritat objectiva. Aquesta mena de justícia implicà un nou domini del raonament deductiu. A partir d’aquest moment es feia justícia cada cop més a l’àgora, la qual va esdevenir en endavant el centre de la polis. A més a més, es tracta de l’època en la quall’escriptura va esdevenir accessible a tothom. Tothom podia, doncs, tenir accés als textos de les lleis, a discutir-les i a verificar la seva aplicació. Aquesta revolució judicial va donar entrada a una altra, pròpiament política, la qual va conduir a la fundació de la democràcia grega.

Allò que és decisiu en aquestes transformacions és la nova importància que pren la paraula, la qual esconverteix en el principal instrument de poder. Però no es tracta ja d’una paraula mítica, sagrada, imperativa, sinó que es tracta d’una paraula pel diàleg, exposada a examen públic, que pot ser remesa a una causa i millorada, de deduccions i “perquès”. Això vol dir que aquesta paraula, anomenada llavors logos, ha d’incloure en ella mateixa criteris de valor. Aquests criteris són les regles de lalògica, essencialment, els principis de no contradicció i de deducció i fan del logos un discurs reglat, en clara oposició al discurs mitològic.

Però, quines són les diferències entre les concepcions del temps i de l’espai del discurs mític i el discurs lògic? Com diu Mircea Eliade, el discurs mític es remet a un temps primordial, mític, a un temps fabulós mític, el temps de la cosmogonia, elqual es situa fora de la Història, o abans dels temps històrics. El seu temps és el temps de l’eternitat, de la permanència i de la repetició, que depèn d’un ordre arcaic i cíclic, i que presenta des de llavors una veritat primordial, no una realitat objectiva. Pel que fa a la concepció de l’espai, tornem a l’”etern retorn” d’Eliade, la creació té l’origen en un centre, el centre del món, el punt detrobada entre el cel i la terra, allà on habiten els déus, així, doncs, les construccions de l’home mític queden assimilades al cosmos i les seves ciutats no només reprodueixen l’univers sinó que en representen el centre. Arran de l’aparició del logos, aquestes concepcions van canviar, és a dir, els actes humans i els fets naturals van deixar de ser la repetició d’un arquetip per prendre una...