Del mite al logos

VOCABULARI Mite missatge Logos parlar, dir. Es tradueix per ra. Caos lestat del mn previ a qualsevol organitzaci. s el Tot desorganitzat. Cosmos all ordenat. s el tot organitzat amb regles. Els mites sn representacions simbliques (imatges, semblances, allegories,...) del misteri de la realitat (all desconegut de la vida, naturalesa, origen, etc.) El discurs racional s una elaboraci conceptual(des de la lgica del pensament) de lestructura de all real (organitzaci naturalesa) TIPUS DE MITES Cosmognics quan volen explicar la creaci del mn. Teognics quan es refereix a lorigen dels Dus. Antropognics quan es refereixen a la creaci de lhome. Etiolgics quan intenten explicar lorigen i el perqu de determinades institucions. Escatolgics quan fan referncia a la vida del ms enll, imagina la fi delmn... Morals quan narren la lluita entre el b i el mal o lexistncia del b i el mal. Fundacionals quan intenten explicar lorigen i el perqu de determinades cuitats, institucions. Regeneracionals quan volen explicar una recreaci del mn sovint desprs dun cataclisme. FACTORS QUE AJUDEN AL PAS DEL MITE AL LOGO. La filosofia neix a Grcia grcies a un procs de crtica del mite. Sanomena miracle greclaparici del nou pensament (logos) en lluita al mite. Factors Econmic Grcia estava formada per un conjunt de polis. El pas es molt pobre i aix obliga a fer comer i entren amb contacte amb altres civilitzacions i contrasten les diverses formes dentendre el mn. Sociolgic Cada polis s independent, el poder poltic s a prop i poden criticar a lgora. Hi ha tendncia a buscar la isonomia (igualtat de tothomdavant la llei) i aquesta idea evolucionar cap a lhumanisme (valor de lhome sense necessitat de religi) Religis No hi ha confraries religioses que tinguin poder sobre la polis. Normalment hi ha sacrificis amb funcions simbliques. No hi ha casta que impedeixi el debat dels mites i obligui a lortodxia. El mite obre pas a la cincia. Educatiu Obligaci dels ciutadans en participar en la poltica, aix fa queels grecs estiguin educats per a la discussi. Importaci de la geometria i fsica egpcies saprn fsica i matemtiques. Grcies a aix el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a travs de frmules. Els primers filsofs sn gemetres. CONCEPTES CLAU Pysis (nixer) produir-se alguna cosa (origen desenvolupament) o lloc/estat (naturalesa). Conjunt de coses de lUnivers, menys les fetes per lhome. El que lescoses sn. All natural s necessari. Arkh (principi) Causa all que s capa dexplicar les distintes transformacions de lUnivers. Origen all a partir del qual es generen eles ssers. Substrat all en que consisteixen tots els ssers de lUnivers. TALES DE MILET (624-546) Va plantejar el primer problema de la filosofia Quin s el primer principi de la naturalesa Se lanomena el pare de el pensament racional(no es basa en la intervenci de cap sser sobrenatural). Efectua la transici del mite al logos. Per a ell el principi s laigua laigua envolta la Terra i es presenta en tres estats per sobretot interv en tots els processos vitals (vitalitat). Creia que la Terra era com un disc que surava a laigua. La resposta que dna es ingnua per per primera vegada es planteja una investigaci racional de lanaturalesa sense recrrer a explicacions sobrenaturals. (Va predir un eclipsi solar al 585 a. C.). Inaugura un nou esperit crtic i antidogmtic. ANAXIMANDRE DE MILET (610-545) El seu mestre va ser Tales per anava en contra seu perqu pensava que el principi no podia ser aigua ni cap element determinat. El considera un quelcom indefinit i illimitat que pogus ser totes les coses alhora. Lpeiron (absncia delmits i determinacions) s com a totes les qualitats contrries al calent, al fred, a lhumit i al sec. Aquest arkh s material per inconcret, indefinit, illimitat, ingnit, imperible i s lorigen i fi de totes les coses. Per explicar com sorgeixen coses de lpeiron Anaximandre apella la segregaci de parells de contraris oposats tots dos i fruit daquesta oposici sorgeix la injustcia. Es consuma un cicle i...