Del Socialismo Real A Andropov

Del socialismo real a la perestroika
Kruschev
Fins a la seva mort en 1953, Stalin va governar la URSS implantant una autentica dictadura individual amb un culte a la personalitat a través del terror policial i gracies a la propaganda política i del prestigi que havia aconseguit desprès de la victòria sobre els nazis.
El seu successor, Nikita Kruschev va iniciar la denuncia dels crims deStalin i les seues il·legals practiques amb la desestalinització que va començar en el XX congres del PCUS l’any 1956. Aquest, recolzant-se en l’exèrcit i el comitè central del partit va aconseguir eliminar el “grup antipartit” de Malenkov, Molotov, Kaganovich… que s’oposaven als seus intents politics.
Va realitzar una sèrie de canvis: direcció col·legiada i no dictadura personal, coexistènciapacifica i no guerra freda, autogestió i no direcció centralitzada i burocràtica de l’economia (almenys en teoria). Tot açò va permetre un eficaç desenvolupament científic, tècnic i econòmic (tasses elevades de creixement)
No obstant, Kruschev va causar confusió i molta agitació entre els pobles comunistes i va danyar sèriament la seua causa al produir desacords entre ells. Aquest va atacar duramentel militarisme stalinista i va afirmar que la coexistència pacifica tenia avantatges. Però, en canvi, mai va tindre tant poder com Stalin i va haver de negocia amb grups de pressió i dirigents la seua política.
En qüestions de política exterior va utilitzar un estil polític dur que va conduir a la ruptura amb Xina i la crisi política de Cuba en 1962.
Quan els seus projectes de reforma de 1961van amenaçar el partit Kruschev es va trobar en una posició de debilitat que va marcar el seu declivi polític i el portar a retirar-se del govern en 1964. No obstant, la naturalesa del sistema polític soviètic no va canviar.
Durant el mandat de Kruschev es va produir el fracàs de la tercera part de les empreses industrials a l’hora de complir els objectius. La industria pesada va augmentar laproducció i en canvi la producció de bens de consum, que mai seria un objectiu prioritari de la planificació, era escassa i de baixa qualitat.
En el sector agrari es va produir una crisi quasi continua. Aquest, va iniciar el projecte de les “terres verges” per a posar en explotació zones no cultivades. Va fer campanyes d’augment de la producció del blat, la llet, la mantega i la carn, però, el maltemps, la
2
direcció burocràtica, l’escassesa de fertilitzants i la poca disposició dels camperols van ocasionar pocs resultats.
Es van succeir plans quinquennals, el sèptim (61 – 65) reflectia el canvi d’estratègia en la lluita per l’hegemonia mundial, abandonant el bel·licisme i substituït pel desenvolupament produccionista per enderrocar el capitalisme. Durant els anys 50’ les costosesinversions realitzades en armament i els programes espacials havien perjudicat sèriament la resta de sectors econòmics.
La caiguda de Nikita Kruschev en 1964, acusat de concentració de poders, mala política interna i externa, fracassos agrícoles...va suposar una sorpresa negativa per a occident, ja que, desprès del període stalinista, el seu govern s’havia caracteritzar per la distensió i elcomençament d’enteniment entre els dos sistemes oposats.
Breznev
Fins a 1977, la URSS va estar governada per una direcció col·lectiva (Breznev com a secretari general del partit, Kosyguin com a president del consell de ministres i Podgorny com a president del Soviet Suprem. Una de les característiques mes importants al llarg del període de Breznev va ser la fusió dels sectors politics i econòmics. Lanova direcció col·legiada suposaria un fre per al reformisme anterior (major repressió contra la dissidència, fre als atacs de Stalin...)
La constitució de 1977, sanciona el centralisme del partit i una major concentració de poder en la cúspide de l’Estat. La intervenció soviètica per a sufocar la “Primavera de Praga” i els conflictes obrers polonesos, van tornar al mon la imatge monopolítica i...