Delenda est Cartago

A l’article “Delenda est Cartago”, l’autor fa un curiós paral·lelisme entre la destrucció de Cartago duta a terme pels romans i l’ocupació d’Iraq per part de les tropes dels Estats Units l’any 2003.L’autor explica les diverses semblances entre els dos fets; des de la coincidència gairebé anecdòtica Escipió pare-Escipió fill, Bush pare-Bush fill, fins a el perill nul que suposaven Cartago i Iraqrespecte les dues superpotències, i la feblesa de els arguments tant de Roma com de els Estats Units per destruir a l’enemic. Per tant, queda clar que coincidències n’hi han, i moltes. Em pregunto,però, si no és aquesta la dinàmica de la humanitat, trepitjar dues (i tres i quatre) vegades amb la mateixa pedra, des de les guerres púniques fins la invasió d’Iraq passant per la imperialistaprimera guerra mundial i l’horror nazi, sempre duts per la malaltissa ambició de domini i poder.
M’agradaría aprofundir, però de algunes opinions de l’autor: Roma, l’eterna Roma va admetre des de elprimer moment que Cartago havia de ser destruïda, “I a més opino que Cartago hauria de ser destruïda” era la frase amb la que Cató el Vell acabava es seus discursos al Senat, sense més poesia, sensedisfresses ni maquillatges. Per la seva banda però, George Bush, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió de l’any 2003, digué “L’única via per protegir el nostre poble, l’única via per garantir la pau,l’única via per controlar el nostre destí, passa pel nostre lideratge” . Poesia senyor Bush? Poesia per dir-nos que els atemptats de l’11 de setembre l’hi van proporcionar la coartada perfecte percontrolar una zona d’importància fonamental per a les reserves de petroli i gas; anul·lar un enemic potencial de Israel i exemplificar l’hegemonia nord-americana? Em fa l’efecte que si.
En l’article,s’estableix també un paral·lelisme entre els insubstancials arguments tant de Roma com dels Estats Units per declara una guerra. Si bé el casus belli dels Romans, al·legant com a prova un fetge fresc,...