Delictes societaris

ELS DELICTES SOCIETARIS
Antonio de Prades Carreter
Daniel Martín Carvajal
ELS DELICTES SOCIETARIS
Antonio de Prades Carreter
Daniel Martín Carvajal




Índex

Introducció………………………………………………………………………..pàg. 3
Delictes societaris
-Falsejament de balanços de comptes i informes………………………….pàg. 4
-Imposició d’acords abusius per la majoria
-Imposició d'acords lesius mitjançantmajories fictícies.
-Negació o restricció dels drets del soci.
-Obstaculització de l’activitat supervisora o interventora.
-Administració deslleial del patrimoni social.
La responsabilitat civil de la societat, els seus socis i administradors
-Responsabilitat civil dels administradors.
-Responsabilitat civil dels socis.
-Responsabilitat civil de les societats.
ConclusióBibliografia

Introducció
Es consideren delictes societaris totes aquelles conductes deslleials dutes a terme per els qui tenen encomanades les funcions de gestió o administració de les empreses o participen d'elles.
La regulació d'aquests delictes és relativament recent, doncs va ser introduïda per primera vegada en el Codi Penal de 1995.
Malgrat el seu curt termini de vida, avui sónnombrosos els casos que comencen a arribar als Tribunals. Certament, només cal que fem un breu repàs a la premsa per observar la proliferació de causes obertes contra administradors socials d'empreses importants relacionades amb l'àmbit financer.
L'envelliment de persones de cert relleu social, la desconfiança dels inversors o el replantejament de la tasca dels auditors en la fiscalització comptable deles empreses són algunes de les conseqüències derivades d’aquests escàndols econòmics.
La catalogació jurídica del comportament dels responsables d’auditories que perceben elevats ingressos per consultoria, precisament de les societats que han d'auditar; el desviament de reserves per inflar beneficis per part d'aquestes, transformant-los en ingressos operatius, que han obligat a gegants delmercat a presentar suspensions de pagaments sota la pressió de deutes multimilionaris; la utilització dels recursos socials per atendre les despeses particulars dels alts directius, inclosa la concessió de crèdits a baix interès facilitats als mateixos o a societats controlades per ells, o a l'obtenció irregular de beneficis pel Consell d'Administració d'entitats bancàries, a esquenes de la majoriadels consellers no executius, a través de la constitució de fons de pensions en paradisos fiscals, per citar alguns exemples, són conductes amb transcendència delictiva les responsabilitats de la qual han de depurar-se, només, mitjançant un procés adequat.

Delictes societaris
De tots els delictes societaris que es produeixen en l’actualitat, ens centrarem en aprofundir els més comuns, els qualscreiem que són més importants que els altres, que pràcticament no es produeixen.
Falsejament de balanços de comptes i informes.
Recollit en l'arícle 290 del Codi Penal, castiga els administradors, de fet o de dret, d'una societat constituïda o en formació, amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos, si es produeix un falsejament els comptes anuals o qualsevol altredocument que reflecteixi la situació jurídica o econòmica de l'entitat, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa, als seus socis, o a un tercer.
Cal destacar tres aspectes:
a) El document sobre el qual recau, sobre el qual s'aplica el criteri del numerus apertus, havent d'acudir, per determinar el concepte, a la regla de l'art. 26 CP, «als efectes d'aquest Codi es considera documenttot suport material que expressi o incorpori dades, fets o narracions amb eficàcia probatòria o qualsevol altre tipus de rellevància jurídica».
b) L'acció ha de ser idònia per causar un perjudici econòmic.
c) Respecte del perjudici, alguns autors admeten la possibilitat d'una interpretació àmplia, si bé poden existir objeccions en relació al principi de legalitat.

Imposició...