Demografia
1.
L’evolució de la població mundial
L’evolució de la població ha variat molt segons el període a
la història que s’ha donat. El primer cens demogràfic que
es va fer va tenir lloc el segle XIX. Abans d’aquest, per tal
de conèixer dades referents a la quantitat de població ens
havíem de refiar dels registres parroquials, en els quals hi
tenien constància elsnaixements i les defuncions.
Respecte a l’època de l’imperi romà, no es tenen dades
exactes, sinó que en alguns documents conservats podem
trobar dades demogràfiques remotes amb les que poder
fer aproximacions. Així doncs, per conèixer una dada
històrica es realitzen hipòtesis.
Es calcula que abans de l’imperi d’Alexandre Magne sobre la Terra hi havia una petita població de tant sols 100
milionsd’habitants (hipotèticament). Població relativament molt petita però la qual ha seguit una trajectòria força
constant al llarg dels segles. A la major part de la història el creixement de la població no ha estat gaire accelerat
degut a dos factors: l’alta mortalitat i l’elevada natalitat.
Entre els anys 1700 i 1750 es va produir una explosió demogràfica, moment en el que va tenir lloc la RevolucióIndustrial al continent europeu, la qual anà acompanyada d’una revolució agrària amb la que el rendiment de la terra
va augmentar molt, obtenint així molt de producte agrícola i donant alhora un gran impuls a la ramaderia, dos fets que
van millorar l’alimentació humana en força mesura. Des de llavors la població a crescut en 5.000 milions d’habitants.
→ Explosió demogràfica
2. Model detransició demogràfica
Els estudis realitzats per mesurar el creixement de la
demografia arreu del món i les causes de la seva evolució
han estat basats en els canvis demogràfics que s’han
produït a Europa al llarg del temps, esdevenint així un
model únic i global. Això ha fet que tots els estudis
relacionats amb la demografia històrica prenguessin com a
referència el model europeu,esdevenint per tant un
europocentrisme demogràfic.
La transició demogràfica, que podem observar en el gràfic,
és, doncs, la teoria sobre l’evolució demogràfica del món
des de l’edat mitjana, normalment, fins a hores d’ara. La
transició demogràfica està dividida en cinc fases tot i que en alguns casos es poden trobar gràfics dividits en quatre
fases. A més a més, els gràfics sobre la transiciódemogràfica aporten tres tipus d’informació més: la taxa de
mortalitat, la taxa de natalitat i el creixement de la població, natural o vegetatiu.
1
Etapes de la transició demogràfica
I. L’Antic Règim Demogràfic
Imperi Romà o Edat mitjana – 1a Revolució Industrial (1750)
Etapa molt irregular ja que és existent una alta taxa de natalitat però alhora hi ha contínues fluctuacions causades per:
•Les Epidèmies: Les malalties poden afectar la fertilitat de les dones, mort de dones.
• Les Guerres: Falta d’homes, que marxaven als fronts. Quan acabava la gerra tornava a pujar la natalitat.
• Fam: Crisis de subsistència: plagues a l’agricultura que afectaven la collita, provocant així fam que
afeblia a les dones i les impedia tenir fills, ja que en períodes de fam el cos reacciona amb lanegació de
la menstruació.
A més, la mortalitat també tenia unes xifres molt elevades, degut a:
1. Malalties: falta d’assistència sanitària, poca higiene, poques medecines.
2. Fam
3. Guerres
4. Mortalitat infantil elevadíssima perquè els nens els era difícil superar els primers dies de vida, sobretot
en èpoques de fred.
No hi havia creixement vegetatiu perquè la taxa de natalitat i la demortalitat eren molt semblants. A les èpoques de
bonança, en que s’obtenien bones collites i les malalties no tenien tanta presència, la població creixia.
Entre el 1348 i el 1368 va tenir lloc un moment d’alta mortalitat quan va aparèixer la pesta negra. La població europea
va quedar reduïda a la meitat per la gran quantitat de morts.
Tot i les fluctuacions comentades anteriorment, la...
Regístrate para leer el documento completo.