deporte

futbol és un dels esport més valorats en Espanya i és l’esport que més passions aixeca. Però quan parlem de futbol sempre ens ve al cap la figura de l’home mai la de la dona. Per què semprela imatge masculina? He triat aquest tema per parlar-vos en el treball de recerca perquè és una de les meves passions des de ben petita i que practico amb gran esforç i sacrifici. El nostrefutbol potser no ompli estadis, no vendrem milions de samarretes amb el nostre nom i número al darrere, no serem els ídols d’un nen o nena. Tampoc ens guanyarem la vida jugant el nostreesport ni firmarem autògrafs a grans masses de gent que ens esperin quan arribem a l’aeroport. Potser no tindrem el plaer de retirar-nos als 30 anys o més. Nosaltres treballem o estudiem i desprésanem a entrenar, als partits pràcticament no tenim públic excepte la família i els amics però en canvi mai deixarem de córrer, de jugar i de gaudir partit rere partit. Farem mil i una cosesper anar a entrenar a ple hivern a les 9 de la nit, horaris marginals desprès dels nois, però ho farem perquè ens agrada. Aguantarem comentaris despectius, per sort cada vegada menys, de gentque li falta cervell. I lluitarem perquè cada vegada ens valorin més, per tenir àrbitres més competents i no ser delegades a l’últim esglaó del futbol i de l’esport en general. Perquènosaltres, les dones, també sabem jugar. Desenvoluparé aquest treball amb una sèrie d’objectius: primerament hem de començar explicant i donant a conèixer el futbol femení - com sorgeix, quinsvan ser els primers equips, com va ser rebut a Espanya, etc.- passant per observar les diferències tan notables respecte el futbol masculí - biològiques, psicològiques, la forma d’entrenar, lapublicitat i els mitjans de comunicació- passant per resoldre algunes preguntes que ens plantejarem més endavant i per últim i no menys important sortir al carrer per fer unes enquestes