derecho administrativo

DERECHO ADMINISTRATIVO
TEMA 0: Els principis pluralistes
Leviatán és el dimoni. Hobbes concep l’Estat com un leviatán, la qual cosa té a veure amb la capacitat que té aquest de castigar.


Els principis pluralistes


1) El dret canònic








El dret canònic és el dret de l’església catòlica. L’església té el seu propi sistema jurídic. El dret canònic és l’origen més remot deldret administratiu.
Això és perque antigament l’església era qui manava (cesaropapisme, els papes eren emperadors). L’organització política que tenien aquests era el dret canònic.
Quan cau l’Imperi romà, surt una separació entre poder religiós i poder polític:




L’església era un poder


L’església col·locava la comunitat en el centre de l’acció, mentre que el Protestantisme col·local’individu en el centre de l’acció.
El Protestantisme individuocèntric s’inicia a través d ela Reforma. Diu que l’individu té capacitat per poder interpretar els textos sagrats sol.
2) Absolutisme
El rei constituïa un eix central del poder, reunia executiu, legislatiu i judicial, els tres poders, ell sol.
Aquí neix el caràcter d’administració amb poder judicial. Si no hi ha sanció, no escompleix la norma. Qui imposava llavors les sancions era la policia militar, la “marechausée” (mariscalía), la policia militar del monarca encarregada d’imposar les normes.
Els “policies” tal i com els coneixem avui dia neixen al Far West.
En un moment donat, la Marechausée se separa de l’exèrcit i es creen les escoles prussianes regulades pel dret militar.
3) Divisió de poders
La divisió depoders de Montesquieu no és veritat del tot, sinó que està simplificada. En la actualitat, uns poders s’entremesclen amb els altres.
A finals del segle XVIII es van produir uns fenòmens: la revolució francesa i la guerra d’independència dels EEUU. Arrel d’això, es plantegen dues coses importants per al dret administratiu: amb la caiguda de l’absolutisme, neix el model republicà (substituciórei-president); i la organització dels naixents EEUU, que es constitueixen com un model federal amb estructura supraestatal. Aquest model pluralista d’USA planteja el problema de determinar quines competències són estatals i quines supraestatals.





*Separació material: en funció de la matèria
*Separació horitzontal: poder legislatiu, executiu i judicial estan territorialitzats; tenen un presidentde l’Estat, jutges de l’Estat...
*Control de constitucionalitat difús: cada tribunal, quan aplica la norma, ha de controlar que s’ajusti a la Constitució. A Espanya per contra, tenim model concentrat. (TSuprem: jutja casos, TC: jutja normes)
*Separació vertical-territorial: verticalment tenim els tres poders, i territorialment, cadascuna de les jerarquies s’aplica en un territori.

MatèriaTerritori Jerarquia







A la República, l’administració la podien jutjar els tribunals administratius (avui dia, ho farien els tribunals de lo contencioso-administratiu) A França ho faria el Consell d’Estat, que és el màxim òrgan.
L’administració actua i es jutja a ell mateixa. Els Tribunals estan composats no per jutges. Sinó per administratius.
Quan un tribunal ordinari té unproblema amb l’administració, justícia retinguda, ells han d’enviar els temes als tribunals administratius, els quals estan jerarquitzats amb justícia delegada.
*Qüestió prèvia: no és possible respondre el tema sense abans haver resolt la qüestió de fons de l’administració.
*Actes polítics: hi ha determinats temes que no es poden jutjar, perque són polítics. Aquestes decisions de l’administracióque no es poden jutjar es poden discutir políticament, pero no jurídicament. Això passa perque forma part del contingut polític de l’administració, no de l’administratiu.
4) Estat liberal-social



Hi ha una progressió cap a la no-discriminació de nous drets.
*New Deal: Estat del benestar a EEUU.
*Estat versus mercat: hi ha d’haver més Estat que mercat? O més llibertat de mercat que control...