Derecho Mercantil

Tema 1. Ordenament Jurídic i dret mercantil.

Concepte de dret mercantil.

És la part del dret que compren el conjunt de normes jurídiques relatives als empresaris i als actes que sorgeixen en l’exercici de la seva activitat professional al mercat.
És el dret de l’empresa i l’empresari.
Es qualifica com a dret especial, perquè s’aplica simplement a certs individua i als actes que realitzen,en front del dret civil, que és comú o general.

Dret públic Administracions.
Dret privat Persones



Dret general o comú
Dret privat o especial

Les fonts del dret mercantil

Les fonts formals del dret mercantil són les mateixes que per al dret civil:

- LA LLEI
- LA COSTUMBRE
- ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET
- LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL SUPREM (que demanera reiterada estableixi al interpretar i aplicar aquestes fonts del dret.)
(complementa y remodela el ordenamiento a través de la doctrina reiterada que establezca).
Els actes derivats del comerç es regiran per les disposicions contingudes en el codi de comerç observats generalment en cada placa, i a falta d’ambdues regles, per les del dret comú.
*Limitació: ART.50 C.C.: els contractesmercantils a falta d’una llei especifica que els reguli CC o llei especial, han de regir-se per les regles generals del dret civil sense que intervingui la prelació dels usos del comerç tot el relatiu als requisits, modificacions, excepcions, interpretació i extinció i a la capacitat dels contractants. La limitació és important perquè els usos precisament, on tenen més importància és en el campcontractual.

LEGISLACIÓ MERCANTIL

EL CODI DE COMERÇ DE 1885: (format per 4 llibres)
1.- De los comerciantes y del comercio en general.
2.- De los contratos especiales del comercio.
3.- Del comercio marítimo.
4.- De la suspensión de pagos, de las quiebras y de las prescripciones.


Leyes mercantiles:
- Reglamento del registro mercantil publicado en 1889.
- Ley de sociedadesanónimas y soc. Resp. Limitada siendo la última 1995.
- Letra de cambio de 1985.
- Ley del mercado de valores de 1988.
- Ley de la propiedad industrial 1985.
- Ley de defensa de la competencia desleal 1991.
- Ley de contrato de seguro de 1980.
- Ley del comercio de minorista 1996.
- ARMONIZACIÓN CON LAS NORMAS DE LA UE ENTRE LOS ESTADOS.

LOS USOS MERCANTILES “LACOSTUMBRE”
Els usos, en el sentit de costum, constitueixen la segona part del dret mercantil.
S’entén per ús la pràctica efectiva i repetida d’una determinada conducta. Aquesta pràctica ha de respondre de que es segueix una determinada norma de conducta en el tràfic mercantil. Però la vinculació a aquesta norma no ha de derivar de la llibertat individual, sinó de l’existència objectiva d’aquestanorma de tràfic.
L’ús supleix la falta de regulació d’aquesta abans que entri en joc el dret comú, amb l’excepció del previst a l’article 50 del codi de comerç.
L’ús té l’avantatge d’adaptar-se millor a les necessitats del tràfic, ja que sorgeix del tràfic mateix, però té l’inconvenient de la seva falta de fixesa i claredat.
Resulta difícil distingir quins són els usos mercantils dels que sónsimplement clàusules d’estil o estan a l’estadi dels usos interpretatius.
La dificultat de conèixer l’existència de l’ús justifica la posició tradicional de la jurisprudència de que l’ús mercantil ha de ser provat per les parts i que no es sobreentenen que és conegut pel jutge.
* ORIGEN I FORMACIÓ
1.Certes clàusules s’inclouen als contractes de manera reiterada per la voluntat de les parts,aquesta clàusula es converteix en usual i es converteix en CLÀUSULA D’ESTIL. Fins aquí no hi ha ús perquè la clàusula està expressament continguda al contracte.
2.La clàusula en qüestió a força de la repetició acaba per sobreentendre sense necessitat d’expressar la inserció en el contracte, desenvolupant-se en aquesta fase els USOS D’INTERPRETACIÓ.
3.Aquella clàusula típica del contracte...