Derecho Penal 2

Con los efectos del art 15 CP, del (20-29 CP), 61 y ss CP (autors) y después el art del delito

Cada pena es composa d'un minim i un maxim. La xifra maxima es dividix entre dos i se li suma, i aixo ens donara la xifra maxima de la nova pena (de 10 a 15 anys, superior en grau seria 15 mes 7 anys i 6 mesos= 22 anys i 6 mesos)
La xifra minima de la nova pena consistix en q el maxim es convertixen minim pero li afegim un dia (15 anys i un dia), per tant se'ns quedaria de 15 anys i un dia fins a 22 anys i sis mesos.
Per baixar en grau es al contrari, prenem la xifra minima dividintla entre dos i la restem a la xifra minima (de entre 10 a 15 anys, seria 10 dividit entre 2 = 5 anys que serà la nova xifra minima, llevantli un dia a la xifra maxima; de 5 anys a 10 anys menos un dia).
Pertrobar la mitat superior o inferior de la pena cal fer una operacio matematica, no hi ha regla; si tenim una pena de 10 a 15 hem de trobar la mitat de l'interval, sumem els extrems i partim entre dos: de 10 a 15, els sumem > 25 entre dos= 12 anys i sis mesos que seria la mitat sense afegir ni llevar dies. mitat inferior seria de 10 a 12 i sis mesos i mitat superior de 12 i 6 mesos a 15 anys.PENAL II

Homicidi:
subjecte actiu i passiu
objecte material

La comprobacio de nexe material entre accio i resultat en una mort per ser o no imputada pertany al món dontologic i per mig de la teoria de l'equivalencia de les condicions per establir el curs causant jcament relevant (relacio causant material immediata). Una vegada constatada la unio entre accio i resultat cal establir criterisnormatius d'imputacio st de 29 de maig de 1999. El resultat es imputable a l'autor si a) la conducta ha creat un perill jcment desaprovat o ha incrementat el perill de que eixe resultat es produira. Aixo no passa quan el resultat igual encara q el comportament del subjecte haguera sigut correcte; b) el resultat suposa la materialtzacio d'un perill creat per l'autor, no si el resultat es lamaterialitzacio d'un perill diferent al que ha sigut creat per l'autor; c) el resultat pertany a l'ambit de proteccio de la norma, per tant no podrem imputarlo quan la norma es dirigixca a evitar un resultat diferent del produit.

Hi ha casos q la interrupcio del nexe causal impedix la imputacio i altres en que no.

Si son o no essencials en el curs de perills, l'autoposada en perill i els resultatsa llarg termini, son casos en que el subjecte passiu assumix situacions de perill generat pel subjecte actiu, i eixe perill acaba siguent un resultat d'acte punible, siguent un risc permés fins un punt en el q despres es produix una situacio jco-penal rellevant: A manté relacions sexuals sense prevenció amb B, sabent q B te SIDA y A mor de SIDA. A es deixa pergar un tir a la mà, pero B no encertai li dóna al cor i el mata. Ací el tribunal fa us de una teoria de compensació de culpes per saber fins quin punt es culpa de l'imputat. Aplicar esta teoria es confondre l'ontologic i el pla valoratiu. En tot cas, el q la victima haja renunciat a la proteccio d la norma, no ens pot servir com a regla gral perque per als casos d'homicidi imprudent, encara q la victima renuncie a la tutela de lanorma, la norma actua tb en els casos q la victima renuncia a la tutela. Participar en els casos d'autoposada en perill d'un altre i l'autoposada en perill amb consentiment, no és el mateix. A es posa en perill de patir una lessio greu, i B l'ajuda.

La teoria de l'accessorietat limitada es quan nomes es pot participar del fet d'altre quan el fet siga punible. Per castigar-se ha de crear-se un fetespecífic.
En els resultats a llarg termini, la imputacio si q es pot mantindre, encara q s'exponen criteris d'atenuacio de la responsabilitat.
Si el resultat encara no s'ha produit pero es prova q la tentativa va dirigida al resultat, no podria existir un grau de dol eventual del resultat q encara no sha produit. Es dir, si s'assumix com a posible el resultat de mort pero no hi ha un dol...