Derecho publico de cataluña

L’ESTATUT D’AUTONOMIA COM A NORMA JURÍDICA
L’ EAC es una categoria normativa especifica, diferent a totes les altres llei que hi ha a l’ordenament jurídic. Les característiques dels EA, les trobem en el seu procediment d’elaboració, el qual fa que siguin normes molt resistents, es a dir, que nomes son modificables per un procediment de reforma especial regulat en el mateix estatut d’autonomia.No poden ser modificats ni per altres lleis orgàniques ni per lleis ordinàries.
Cada EEAA, regula un procediment de reforma específic. L’ EAC, preveu el se propi procediment de reforma. Tot i que tots son semblants, però no iguals. Tot i això,. Hi ha una característica comú als estatuts, es obligatori que en el procediment de reforma hi hagi un referèndum (per les CCAA que van accedir al’autonomia pel 151 CE), per les CCAA que van accedir pel 153 CE, el referèndum només és facultatiu. Tot i això, La comunitat valenciana també ho ha incorporat.
A més, els EEAA, tenen una doble naturalesa, al mateix temps, son la norma de capçalera de tot l’ordenament jurídic autonòmic. Per tant, tenen la naturalesa estatal, per una banda, i per l’altre, son lleis capçalera de l’ordenament autonòmic. No son, però, lleis autonòmiques, sinó lleis de capçalera. Per la seva especial rellevància en el sistema de fonts, la jurisprudència del TC, fins ara, havia configurat els EEAA, com una nova categoria normativa, que formava part del bloc de la constitucionalitat, situant-los en el punt més alt de l’ordenament jurídic estatal.
Els EEAA, tenen les matèries reservades? Es a dir, matèries que nomes podenser regulades pels EEAA? La CE, diu que si que hi ha una sèrie de matèries que la pròpia CE remet als EEAA, com l’article 147.2 i 147.3 CE: Un element important, son les competències assumides, quines competències assumeix cada CCAA. També ha de regular les bases pel traspàs de serveis de l’estat cap a les CCAA. Finalment, el procediment de reforma. Aquests elements son matèries que nomes espoden regular per un EA, però no son les úniques. També les institucions, art. 152, que es refereix a les CCAA que accedeixen a l’autonomia pel 151 CE. Les institucions inclouen una assemblea legislativa, un consell de govern executi, un model de president determinat que s’escull per l’assemblea de entre els seus membres, que dirigeix el consell, te la suprema representació de la CA i l’ordinària del’estat a la Comunitat autònoma; finalment, l’ EA també ha de preveurà un TSJ. Altre continguts que ha de contenir l’ EA, les llengües oficial (art.3.2 CE) diferents del castellà. També les banderes i ensenyes pròpies de la CA (4.2 CE), també la possible delegació de tasques de recaptació, gesti i liquidació (156); per últim, ,la designació de senadors, pel (69.5 CE)
L’ EA del 1979, el 2n que es vaaprovar a Espanya (1r, del País Basc), compleix les previsions constitucionals. D’una banda, te un significat polític molt important, perquè representa la recuperació de les institucions, de la generalitat i de l’autogovern de Catalunya. Es l’expressió de la recuperació política. D’altra banda, també defineix el contingut de l’autonomia de Catalunya, ja que inclou el regim jurídic lingüístic, lescompetències, les institucions, el finançament i sobretot, el procediment especial de reforma.
Com s’ha desenvolupat aquest EA del 1979? Al llarg dels anys, fins el 2006, hi ha hagut un desplegament molt important. Hi ha dos lleis en referència al regim jurídic lingüística; en les competències, aquest EA té 3 articles que es refereixen a les competències principalment:
* art.9 (competènciesexclusives);
* art. 10 (competències legislatives);
* art. 11 (competències executives);
Altres articles de competències especifiques, article 12, 13 (Sanitat).
El balanç, en aspecte de les competències: el 2003, es van fer anàlisi jurídiques, sobre el contingut reals de l’autonomia de Catalunya: el que es va veure amb aquests anàlisis, es que:
* El concepte de competència...