Derecho romano


TEMA I
Periodització històrica
El Dret romà està comprès entre el segle VIII aC. al segle VI dC.
-Arcaic 753aC, fundació de Roma fins al 377aC, promulgació de las leges Liciniae
-Preclàssic o republicana 367aC al 27aC
-Clàssic 27aC fins al 284dC
-Post-clàssic 284 al 476dC
Al mateix temps, es fa una triple partició en què es diferència:
1- L’època de l’estat-ciutat: Que va des de lafundació de Roma l’any 753 aC. fins a començaments del segle III aC., i que es correspon amb l’etapa del dret arcaic.
2- L’època de l’Imperi Universal: Que comprèn el dret preclàssic i el dret clàssic, i va des del segle III aC. fins a començaments del segle III dC. Aquesta època comença amb dos fets rellevants:
a) L’entrada de Roma en la política mundial, que coincideix amb dos fets importants:-la primera guerra púnica 264-261 aC.
-la creació del praetor peregrinus 242 aC. Era una persona que s’encargava de vetllar per els interesos dels extrangers
b) D’altra banda, el dret preclàssic té com a punt final el moment de la promulgació de la Lex Aebutia, l’any 130 aC. que introdueix el procediment formulari per als ciutadans romans.
3- L’estat romà tardà: que comprèn el dret postclàssic.
La mort d’Alexandre Sever representa el començament d’aquest període, que es caracteritza per una crisi social i econòmica i, també, per la corrupció de la literatura jurídica que acaba en el segon terç del segle VI dC.





Organització política romana
La història jurídica romana es desenvolupa sota la successió de quatre formes d’organització política:
- La Monarquia (753 aC – 509aC):El rei és (escollit) revelat pels déus, que transmetien la voluntat a través del pontifex maximus, el qual ho comunicava al poble en l’acte formal de la inauguratio. El rei és el màxim sacerdot, jutge suprem i l’alt comandament militar. El rei es la font de producció de dret.
- Leges regiae: rex. Les lleis del rei
- Els Costums o mores maiorum: regles de conducta no escrites, nascudes en el side la comunitat i fixades per la seua pràctica constant i l’adequació a la voluntat divina. Els pontífexs tenien el monopoli del coneixement del dret. Els pontifex eren el nexe entre lo divi i lo huma.
- Comicis curiats: assemblees populars (adopció, testament, aclamació nou rei). no font de producció de normes.
- Senat: òrgan consultiu. No és font de producció de normes.
- La república(509aC – 27aC) : La monarquia ve seguida pel període constitucional republicà (509-27 aC.), en què el poder polític es reparteix entre diverses magistratures (cònsols) temporals i col·legiades elegides pel poble en assemblea (comicis centuriats), cosa que confereix un caràcter de legitimitat. Per tant, en aquesta època el govern és assumit per una magistratura doble i anual que absorbeix les funcionsmilitars i polítiques del rei, que ara sols té funcions religioses. El Senat dóna un equilibri a la Constitució republicana.
Hem de destacar en aquesta època la lluita entre patricis i plebeus, que va donar lloc a una gran tensió política i social durant la primera meitat del segle V aC. Els plebeus aconsegueixen tenir els seus propis magistrats (tribuns i edils plebeus) i la seva pròpiaassemblea, els concilia plebis (Els plebiscits són equiparats a les lleis per una Lex Hortensia l’any 286 aC.).
També s’ha de destacar la redacció de les XII Taules (451 a C.) primer cos normatiu escrit del dret romà. Suposa un trencament amb les normes no escrites dels pontífex.
Fons de producció de dret:
- Cònsols o pretors: font de producció de normes (367 aC. aparició del pretor urbà(nomesciutadans romans) com a collega minor, i l’any 242 aC. del pretor pelegrí(litigis entre romans/extrangers, i extrangers/extrangers). Edictes: dret honorari o pretorià: normes que pensen seguir en la seua magistratura en relació amb la protecció jurídica judicial i administrativa.
- El ius civile/Ius gentium: El primer és el dret aplicable als romans i el segon és el dret romà aplicable als estrangers....