Derecho


DRET CIVIL III

TEMA 1.- EL DRET REAL

1.- CONCEPTE DE DRET REAL
Dret real no es el mateix que dret de crèdit. El dret real es el dret sobre una cosa. Poder inherent a la cosa. Deriva del llatí “res, rei” = cosa. En canvi el dret de crèdit es la facultat o el poder d’exigir el compliment d’una determinada conducta.
(art.531.3CCCat) ”La tradició, feta com a conseqüència de determinatscontractes, comporta la transmissió i l'adquisició de la propietat i dels altres drets reals possessoris.”
Característiques principals del dret real amb la inherència a la cosa: la inherència que comporten els drets reals sobre la cosa, va lligada a una determinada utilitat, que pot ser:
Ús
Gaudi
Com a garantía d’un dret de crèdit
Facultat d’adquirir-la preferentment davant d’altres

Aquestavarietat d’utilitats permet que coexisteixin diversos drets reals sobre una mateixa cosa.
Aquesta inherència implica també immediatesa, ja que al titular del dret real no li és necessària la intervenció d’una altra persona per exercir-lo.
La inherència provoca en la desaparició de la cosa, (ja sigui física o jurídica), que el dret també desaparegui, a no ser que el dret perduri sobre una cosadiferent, en virtut de subrogació (art.532.2CCCat), o per conversió de la cosa (dret de vol) El dret real, si la pèrdua afecta solament una part del bé, continua sobre la part subsistent. Si es redueix el dret de propietat, continua sobre l’objecte. La divisió de la cosa suposa la divisió del dret (art.565.6CCCat).

La inherència del dret real sobre la cosa, provoca que si jo sóc titular d’undret de crèdit, ho sóc de tots, i l’han de respectar. El dret real, és alguna cosa més, en relació un dret de crèdit. No es que jo només sigui propietari davant tothom sinó que puc exigir el meu dret davant tothom. Que el dret real sigui oposable davant de tercers, deriva bàsicament de:
La inscripció al Registre (art.563-2.2, 567-2.3...CCCat).
Del coneixement extra registral que té una personasobre l’existència d’un dret: aquesta idea es pot justificar a partir de l’absència de bona fe.
Ex: jo sóc propietari d’una finca i ella es propietària de la finca del costat. Per anar al “Super” ella ha de donar una volta llarga. Jo li dic que li permeto passar per la meva finca. Té un dret de crèdit. Ni que jo i posi una tanca, ella em pot exigir passar. Si es dona el cas que ella es ven lafinca, l’altre propietari, en virtut a la servitud podrà passar per la meva finca. Llavors es un dret real.
La facultat que tinc com a propietari de perseguir la cosa allà on sigui independentment de qui l’estigui posseint indegudament s’anomena l’acció de reipersecutorietat, és a dir reivindicant a tota persona que tingui la cosa en possessió sense cap títol que l’empari.

2.- OBLIGACIONSPROPTER REM (per raó de la cosa)
La doctrina s’ha esforçat per descriure figures intermèdies entre drets reals i drets de crèdit. Les obligacions propter rem s’han acceptat majoritàriament per tota la doctrina. La particularitat d’aquestes obligacions, es que s’imposen al titular d’un dret precisament per raó d’aquesta titularitat, de manera que la prestació ha de realitzar-la aquella persona que encada cas sigui titular del dret real. Aquesta obligació es transmet i quan la situació jurídica permet identificar el subjecte obligat.
Una variant de les obligacions propter rem, són les càrregues reals, que són un gravamen sobre una finca, en virtut de la que el propietari està obligat a realitzar una prestació determinada a favor d’una altra persona. Si no compleix amb la prestació,respondrà d’incompliment amb la finca gravada.

Exemple:
Les quotes endarrerides de l’últim any per part de l’antic propietari, jo que sóc el nou propietari ja que acabo de comprar el pis en passo a ser responsable, i n’he de respondre ja que tinc el pis com a garantia. A l’hora de comprar el pis em de demanar si el pagament està al corrent, i això s’adjunta a l’escriptura. Si no ho fem ens...