Derecho

 La filiació natural
Dret civil de persona i familia

Com a concepte la filiació es constitueix com a conseqüència de la generació, que es basava en una unió heterosexual que dona lloc al naixement del fill. Tot i que actualment no ha de ser necessàriament així ja que amb la fecundació assistida de la dona, el naixement del fill es produeix sense necessitat dela còpula carnal. Això origina nous problemes de determinació de la paternitat. La filiació també és una relació jurídica , amb diversos elements com són els progenitors reconeguts legalment i els fills. Aquesta relació te per objecte uns vincles familiars els quals atribueixen unes potestats i facultats a cadascun dels que participen en aquesta relació.
Existeixen classes de filiació, lanatural i la adoptiva, nosaltres ens centrarem en la filiació natural o també anomenada per naturalesa.
La filiació per naturalesa pot ser matrimonial i no matrimonial. La primera es basa en que els progenitors hagin celebrat el matrimoni encara que sigui posterior al naixement del fill. Els fills no matrimonials són els fills per naturalesa dels progenitors no units en matrimoni, encara queestiguessin casats abans de la concepció del fill.
Per provar la unió matrimonial dels pares quan va néixer el fill no ofereix dificultats ja que els matrimonis s’inscriuen en el registre civil. El que pot oferir més dificultats és determinar el moment de la concepció del fill ja que amb això es pot determinar la matrimonialitat o no del fill.
Davant d’aquest problema es va decidir establir unsterminis de durada màxima i mínima del embaràs. Segons l’article 88.1 CF diu que el període legal de concepció compren els primers cent vint dies del període de gestació, que es presumeix que dura en total tres-cents dies.
Analitzarem com es determina la filiació:
La llei estableix uns mecanismes per tal d’identificar oficialment el pare i la mare o només un dels dos en alguns casos de la filiació nomatrimonial.
La filiació per naturalesa en relació a la mare es determina amb el naixement del fill. Ja que aquesta determinació es fonamenta en uns fets concrets com són la gestació i el part. Tot i que actualment han aparegut noves tecnologies com la fecundació assistida que en també apareixen en la nostra legislació (art 10.2 de la llei estatal 35/1988).
En relació amb el pare la filiaciónatural resulta del seu matrimoni amb la mare. Tradicionalment es basava en el principi de que el pare era qui es casava amb la núvia i qui mantenia una relació de convivència i fidelitat i això comporta atribuir la paternitat dels fills d’una dona casada al marit de la mare. Encara que el matrimoni es declari nul, es mante la paternitat.
La filiació tant en la paternitat com en la maternitat esdetermina pel reconeixement, per l’expedient registral o sentència.
La determinació de la filiació tant es pot determina extrajudicialment –la més comú- com judicialment. Anem a veure como es determina la primera categoria.
La filiació matrimonial es basa en un vincle matrimonial entre els progenitors. Com a requisits d’aquesta apareix la maternitat d’una dona casada, el matrimoni que atribueixa la mare la condició de casada i la concepció del fill per obra del marit. L’últim requisit te fàcil solució ja que s’atribueix des de l’inici la paternitat al marit, mentre que els dos altres requisits poden ser objecte d’una prova fàcil i directa.
En el cas dels fills nascuts després de la celebració del matrimoni, aquests tenen la condició de fill matrimonial des del moment en que neixen,independentment de si el fill ha sigut concebut abans o després de la celebració del matrimoni. És a dir que la concepció del fill no es un factor que influeix en la seva matrimonialitat.
Segons la definició del article 89.1 CF “es tenen per fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i dins dels tres-cents dies següents a la separació dels cònjuges sigui judicial o de fet...