Derecho

Part I
A mesura que hem anat avançant amb els anys hem anat reconeixent drets dels infants, perquè l’evolució de la infància és col·lectiva.
La llei més actual és la del 2010 (llei dels drets ioportunitats de la infància), i aquestes lleis sorgeixen de anar veient que els infants no són la ciutadania del futur, sinó que són el present. A partir dels anys vuitanta, cada vegada hi ha hagut mésdiferencia entre l’àmbit protector i l’àmbit reformador. El vídeo mostrat a classe és un clar exemple de l’àmbit protector, del qual podem extreure que no hi ha cap societat a la que li agradi admetreque en aquesta hi hagi violència. A partir d’aquí podem distingit entre:
- Infants en situació de risc: En les que el menor no es pot desenvolupar amb total normalitat, de manera que no se’l treudel seu nucli familiar, el tema és competència de l’àmbit local.
- Infants en situació de desemparament: (abandonament) única i exclusivament quan hem de treure/separar l’infant del seu nucli familiarde manera temporal/permanent. És competència de la Generalitat, perquè l’administració local no es fa responsable de la tutela d’un infant.
Per això neixen els CRAE (centres residencials d’accióeducativa), uns centres d’acollida dels infants menors d’edat (3-18 anys) de manera temporal.

PART II
La diferencia entre adult i menor és bàsicament l’edat, el menor es comprèn entre els 14 i els 17anys i si actua de manera delictiva depèn de la gravetat i s’actua d’una manera o d’una altra, però sempre s’apliquen mesures. Contra un adult (a partir dels 18 anys), en canvi, s’apliquen penes.
Elmenor, en cas de cometre un delicte, té dret a un advocat (especialitzat en menors) que ha d’acudir immediatament i que mai d’entrevista a soles amb aquest, s’informa al seu responsable i la policiatruca a la fiscalia per saber què ha de fer amb el menor. Un cop a fiscalia, l’advocat té dret a veure l’expedient (no a tenir-ne una còpia), a diferencia de que es tracti d’un adult. Només obtenen...