derecho



Els drets dels ciutadans
a la societat de la informació


Des de mitjans del segle XX la societat està immersa en una nova revolució que encara ara fa dificil comprendre quin serà el seu abast, és la revolució informàtica. La generalització de l’ús i la difusió de les tecnologies de la informació i de la comunicació ha generat una situació de creixement econòmic, progrés social peròtambé d’incertesa. I és que la revolució tecnològica està estretament lligada a l’anomenada societat de la informació o societat del coneixement: una nova forma d’organització, d’intercanvi immediat de la informació; la globalització... un procés que representa canvis a tots els nivells (econòmic, polític, social, ecològic i cultural), un procés on no tots els ciutadans en poder formar part de lamateixa manera. Per tant, la societat de la informació com sempre ha passat a la resta de moments de canvi i revolució, pot crear una situació de desigualtat entre diverses parts de la població.

La carta de drets dels ciutadans s’ha vist ampliada els darrers anys gràcies a l’ús dels nous mitjans electrònics però ni el legislador ni les administracions han desenvolupat de forma generalitzadainstruments suficients ni mitjans per garantir el seu ple exercici i l’eficàcia d’aquests drets. En aquest sentit, els governs des de l’àmbit supraestatal, estatal, autonòmic i local tenen el dret i el deure de prendre decisions estratègiques per vehicular el canvi de la millor forma possible mitjançant polítiques públiques. I de la mateixa manera han de salvaguardar els drets dels ciutadans a lasocietat de la informació. Però quins són aquests drets? Quins problemes pot crear la societat de la informació per als ciutadans? Hi ha projectes per resoldre les desigualtats a la xarxa? Quin paper hi juguen les administracions públiques?

La tradicional administració pública ha deixat pas a l’administració electrònica, però no es pot entendre aquest canvi com un simple digitalització de tots elsdocuments o tenir una pàgina web, el canvi va més enllà. L’administració adapta els seus processos, estratègies, iniciatives a la xarxa, s’introdueixen les TIC per a facilitar la participació ciutadana en els assumptes públics (l’adminstració 24 hores 365 dies l’any), agilitzar els processos de l’administració... en resum millorar la prestació de serveis als ciutadans, empreses i entitats, aaugmentar la productivitat dels servies i la participació ciutadana mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

La llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, va reconèixer el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’administració pública mitjançant mitjans electrònics. Uns drets que estan descrits en la seva majoria al’article 35 d’aquesta llei: obtenir informació, plantejar consultes, al.legacions, formular sol.licituds, manifestar el consentiment, fer pagaments, transaccions, oposar-se a resolucions, el dret a conèixer l’estat de la tramitació d’un procés. La legislació autonòmica ha consolidat aquests drets i en alguns casos els ha ampliat. La Generalitat de Catalunya preveu el dret a una informació veraç i dequalitat, un dret que amplia de forma significativa LRJPAC.

A nivell europeu una sèrie de directives han consolidat els drets dels ciutadans i la seva relació amb les administracions: el dret d’accés electrònic, el dret a la protecció de dades de caràcter personal, el dret a la informació per mitjans electrònics, el dret a la qualitat de la informació, el dret a l’elecció del canal de comunicació iel dret a la utilització de mitjans d’identificació electrònica. La directiva 2001/29/CE del Parlament Europe i del Consell, de 22 de maig de 2001, relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autor a la societat de la informació, La directiva 2002/22/ CE relativa al servei universal i els drets dels usuaris en relació a les xarxes i els...