Derecho

BASES PSICOPEDAGÒGIQUES
RESUM
El futbol és un dels esports més practicats i socialment més influent, però presenta també un elevat nombre d’abandonaments. Amb l’objectiu de valorar quina és lamotivació per a la seva pràctica i continuïtat, s’ha realitzat un estudi a 734 nens en edats compreses entre els 8 i els 16 anys. Aquests van haver de respondre un Qüestionari Sociodemogràficd’elaboració pròpia i el Qüestionari de Motius de Participació Esportiva de Gill i cols (1983). Al primer es van establir 35 ítems de possibles respostes sobre la pràctica de l’esport i es van graduar lesrespostes a través d’una escala Likert de 5 punts. El segon qüestionari va avaluar els diferents factors motivacionals (Estatus social, Salut/forma física, Diversió/socialització, Cooperació/treball enequip, Competició, Alliberar energia/catarsi, Amistat/grup d’iguals i Autosuperació) en funció de la categoria competitiva, nombre d’hores d’entrenament o relació amb l’entrenador.
En definitiva,els factors Amistat/grup d’iguals i Diversió/socialització són els més valorats com a motivació per la pràctica de futbol tant en relació amb la categoria com en nombre d’hores d’entrenament tot i quetendeixen a disminuir a mesura que augmenta l’edat. El factor Competició també és important i es manté regular en totes les categories. Finalment, observem que la figura de l’entrenador és moltrellevant tant en la motivació de continuïtat com per evitar l’abandonament.

VALORACIÓ PERSONAL
Aquesta tipologia d’estudis són molt importants per tal de saber quines són les motivacions que fan queels nens/joves decideixin iniciar-se a jugar a futbol o quins els motius que influeixen perquè un nen/jove deixi de practicar-lo. El fet que l’estudi estigui enfocat d’aquesta manera (per categories,hores d’entrenament i paper de l’entrenador en base als vuit factors motivacionals fa que quedi bastant clar com poden anar canviant els motius pels quals els nens es poden iniciar en la...