derecho

19/09/2013
LGT en el seu article 2 diu : la hisenda publica esta constituïda per un conjunt de drets i obligacions de contingut econòmic, la titularitat del qual correspon a l’estat vist des de un punt de vista global (tant de l’estat central com de les comunitats autònomes com dels entitats locals)
Pel que fa els ingressos hi ha tres conceptes que habitualment s’usen indistintament tant enel llenguatge normal com en el legal: els recursos, els drets i els ingressos. En dret s’usen indisciminadament per dir el mateix, per son coses diferents
El article 22 LGT diu que la hisenda publica esta constituïda per:
1. per els tributs classificats en impostos, contribucions especials, taxes i exencions parafiscals.
2. pels rendiments procedents del seu patrimoni
3. pels productes de deutepúblic
No figura a la llei 22 les següents definicions:
INSTITUS: Tenim uns instituts jurídics (tributs, patrimoni de l’estat, deute publica) que estan situats a la llei, a la norma i d’això en denominarem recursos. Per tant, el recurs es troba exclusivament a la llei.
DRETS: Tenim uns drets de la hisenda de contingut econòmic que generen de la dinàmica aplicativa d’aquest instituts, posem enmarxa l’ institut (tribut,monopolis,deute públic) i llavors neix un dret que legitima a l’administració a la percepció de determinades quantitats.
INGRESSOS: Els fons, gracies a l’exercici dels anteriors drets aflueixen unes quantitats de diners al tresor públic, que son el que denominaríem, ingressos públics.
Instituts (tributs, monopolis, deute públic, patrimoni de l’estat)
Drets (crèdittributari, drets de participació en monopoli, drets dels emprèstits, drets sobre patrimoni)
Ingressos (prestacions tributaries, ingressos monopolístics, producte del deute públic, rendiments del patrimoni)
Es posa en marxa l’ institut, neix un dret, s’exerceix aquest dret i neix un ingrés.
Aquest quadre no solament dona una visió estàtica si no que dona un esquema operatiu. Estableix un recurs,genera a favor dels ens públic un dret de cobrament que es materialitza en uns ingressos quan el recurs actua. Perquè aflueixen els fons dintre de les arques publiques han de desplegar-se una sèrie d’operacions que denominarem procediments tributaris, procediments que fan que passem de els instituts als ingressos a partir d’una sèrie d’activitats, que serà la visió dinàmica.
Es necessari per tant,que es produeixi un reconeixement i una liquidació dels drets econòmics, un cobrament de les quantitats endeutades i totes aquestes operacions es el que denominem: gestió dels tributs, i a part dels òrgans i de la dinàmica que suposa aquesta gestió dels tributs, desprès hi ha uns òrgans que s’han de dedicar a la resolució dintre de la pròpia administració d’impugnacions (actes en els que noestiguin d’acord) que es pugin produir per part dels administradors.
El dret financer tributari es una branca del dret públic, per tant, podem declarar l’autonomia del dret financer. Autonomia vol dir que depèn dels principis generals de dret públic, però perquè existeixi aquesta autonomia s’han de donar una sèrie de condicions:
Que tingui un contingut material propi constituït per una sèrie derelacions jurídiques i que es pugui reduir a una unitat conceptual, que es pugui delimitar i veure clarament que aquesta branca esta separada del tronc, que es el dret públic.
Per tant, una branca del dret pot dir-se que es autònoma quan concorren les següents característiques:
1. Que es limiti a una àmbit de realitat social ven delimitat i acotat: que hi hagi un conjunt de relacions socials quedemanden un ordenament jurídic propi, i aquesta realitat social es l’activitat financera
2. Que hi hagi un conjunt de normes ven delimitat, conjunt de normes homogènies: (el codi tributari) son homogènia quan es dediquen exclusivament a regular els ingressos i les despeses de manera excloent de la resta de branques del dret públic, i aquestes condicions es donen en el dret financer.
3. Que tingui...