DERECHO

 FUNCIONS DEL DRET


1.La dogmàtica jurídica permet fer distincions i establir connexions conceptuals per tal de comprendre millor el que té en comú el dret en els diferents ordenaments jurídics.

FALS.

La dogmàtica jurídica pretén esclarir el significat del dret positiu.Aquest particular metòde i els seus objectius permeten distingir aquesta disciplina d’altresdisciplines jurídiques com es la sociología, la filosofía o la historia del dret. Inicialment, la noció de ciència jurídica (sobretot entre els filòsofs del dret positivistes) és molt limitada i força restringida. La dogmàtica jurídica fou una concepció molt criticada, la resposta de la tradició germánica diu que que la tasca dels juristes no es redueix a descriure el contingut normatiu delsdiferents drets positius, sinó que pretén elaborar conceptes jurídics generals a partir de l’anàlisi i la sistematització de l’entremat normatiu comú en diferents ordenaments jurídics. A diferència doncs de la dogmàtica jurídica, aquest anàlisi té uan vocació més abastadora, amb un nivel d’abstracció més alt, permeten fer distincions, establir connexions conceptuals que són rellevants més enllà delsdiferents ordenaments jurídics estatals per a compendre millor el dret en general.


2. Per analitzar el dret des d'una òptica funcional és fonamental incorporar elements de caràcter sociològic.

VERTADER.

la teoría crítica actual assumeix un punt de vista oposat als enfocaments estructurals o normativistes (delimitació de l’objecte d’estudi i la tasca jurista a mantener el dret al margede matèries relacionades amb la sociología o la problematització del dret des d’un punt de vista social), entén que el dret forma part de la societat i la pràctica jurídica està en relació d’interdependència amb altres esferes socials. Les análisis sociolòquiques prioritzen que el sistemes jurídics son sobretot, construccions socials, i no ordres autònoms i dret proposen una concepció instrumentaldel dret i un análisis tipus funcional per tal de captar el fenomen jurídic en totes les seves dimensions.


3. El moviment denominat Critical Legal Studies ha destacat, entre altres coses, la importància d'estudiar el dret en acció a través de l'observació del fenomen jurídic en el context en què sorgeix i actua.

VERTADER.

El moviment Critical Legal Studies, sorgit als Estats Units alsanys vuitanta, els seus exponents es van inspirar en el pragmatisme filosòfic i els conceptes introduÏts pels corrents realistes a l’hora de promoure l’estudi del dret en acció, i parteix d’una crítica al formalisme jurídic i la idea d’autonomia del dret que dificulten la observació del fenomen jurídic en el context en que sorgeix i actua.

4. L'anàlisi estructural d'aproximació al dret ésincompatible amb les anàlisis sociològiques.

FALS.

L’alemany jurista JÜrgen Habermas en la seva obra, ha tractat d’integrar abmdues pespectives de mirar el dret (interna i externa), argumenta doncs que els enfocaments purament sociòligics (funcionalistes) com els purament estructuralistes o normativistes fracassen perquè ignoren la naturalesa dual del dret com a sistema actiu, en moviment icom a ordenament jurídic. Les análisis sociològiques no es prenen seriosament l’autocomprensió normativista, i la perspectiva normativista no es pot donar compte de la naturalesa institucional del dret i dels paràmetres històrics i social en que sorgeix i evoluciona. En l’actualitat la majoria de juristes estaría d’acord en que l’anàlisi estructural no és excloent del mètode funcional (anàlisissociòlogiques)


5. Entre els models sociològics de societat, la concepció conflictualista és aquella teoria que destaca el paper del dret en la societat per tractar els conflictes socials.

VERTADER.

La concepció conflictualista com a model de societat, té la visió de societat com a conflicto, els partidaris d’aquesta concepció enfatitzen el paper que té el dret ens els conflictes...