DERECHO

Primera part. Assimilació de conceptes de Dret civil i mercantil
Contesteu si les afirmacions subratllades són certes o falses i justifiqueu breument la resposta. Assenyaleu així mateix i sense fer-ne transcripció, la norma o normes que resolen cada qüestió mitjançant una aplicació argumentada.
1.- Atesa la greu crisi econòmica que pateix el país i el dèficit públic existent que fa perillar elssous dels funcionaris, la Ministra d’Economia proposa al President del Govern pujar l’Impost de la Renta de les Persones Físiques (IRPF) un 10%. El President pot dictar un Decret llei aprovant la pujada d’impostos sense comptar amb el vist-i-plau previ del Congrés i del Senat.

La resposta se situa en el Mòdul 3, Tema 2, epígraf 2.4.

L’afirmació és CERTA.


Entre les diferents tipologiesde normes amb rang de llei que hi ha en el nostre sistema de fonts podem trobar la llei ordinària, la llei orgànica, el decret legislatiu i el decret llei. El decret llei que està regulat a l’art. 86 de la CE és precisament un dels dos supòsits, juntament amb el decret legislatiu, en que el govern està autoritzat a dictar una norma amb rang de llei sense necessitat d’autorització prèvia de lesCorts Generals.

En el cas del decret llei el govern està autoritzat a dictar-lo quan es trobi en un cas d’extraordinària i urgent necessitat com podria ser el cas del supòsit plantejat que exposa que estan en perill el pagament dels sous del funcionaris. També podíeu dir que si bé el govern està autoritzat a dictar aquest tipus de normes amb rang de llei sense l’autorització prèvia de les CortsGenerals, existeixen dos tipus de limitacions. En primer lloc una limitació quant a les matèries sobre les que es pot dictar un decret Llei, ja que resten excloses aquelles que afectem al ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, als drets, deures i llibertats fonamentals dels ciutadans, al règim de les Comunitats Autònomes, i al dret electoral general. En segon lloc hi ha una limitaciótemporal ja que en els 30 dies següents a la seva promulgació han de ser convalidats pel Congrés dels Diputats. En el supòsit plantejat es tracta de la modificació d’un impost i per tant, és una matèria que es pot regular per decret llei.

2.- El Conseller d’Educació per desenvolupar la Llei d’Educació de Catalunya dicta una Ordre canviant les vacances del calendari escolar reduint-les únicamenta dues setmanes al més d’agost. L’única forma d’impugnar l’Ordre és que un partit polític presenti un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

La resposta se situa en el Mòdul 3, Tema 2, epígraf 2.5.4.

L’afirmació és FALSA.


L’Ordre d’un Conseller és una norma de tipus reglamentari d’acord amb l’art. 68 de l’EAC. El reglament, en qualsevol de les formes que ésanomenat (Real Decret, Decret, Ordre) es una norma que es situa jeràrquicament en el sistema de fonts per sota de la llei i ha de respectar el que aquesta disposa. Podem dir que el reglament es caracteritza per ser la norma que pot dictar el poder executiu, és a dir, el govern, mentre que la llei és la norma que pot dictar el poder legislatiu, és a dir, el parlament. En conseqüència, com elreglament, en aquest cas una Ordre de Conseller, no té força de llei no és possible la interposició de cap recurs d’inconstitucionalitat ja que aquest està reservat a la impugnació de normes amb rang de llei tal com disposa l’art. 161 de la CE. Les normes reglamentaries, com és el cas d’una Ordre de Conseller, poden ser impugnades d’acord amb l’art. 25 de la LJCA davant de la jurisdicciócontenciós-administrativa en el termini de dos mesos des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Aquest recurs s’hauria d’interposar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per qualsevol interessat ja ho sigui perquè li afecta directament, o ja sigui en representació d’un col•lectiu. En aquest cas qualsevol partit polític estaria legitimat en defensa del interès col•lectiu que...