Derechos reales, la possessió

Lliçó 3. La possessió.
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Concepte. Possessió i detentació.
El concepte possessori.
Els subjectes de la possessió.
L'objecte de la possessió.
Les diverses classes de la possessió.
L’adquisició, la conservació i la pèrdua de la possessió.

Concepte.
La possessió és el poder de fet sobre una cosa o un dret, exercit per un mateix o per
intermediació d'una altrapersona, i en concepte d'un dret del qual el posseïdor pretén ser-ne el
titular. La possessió és un poder de fet sobre una cosa o un dret, amb independència que es
recolzi en un dret efectiu (art. 521-1.1 CCCat). Aquest poder de fet pot ser conseqüència,
d’una banda, d’una emanació del dret que és té sobre una cosa. Per exemple, el propietari
d’una cosa, és a dir, qui té el dret de propietat sobreuna cosa, la posseeix; té un poder de fet
sobre la cosa, precisament, perquè en té un dret sobre ella. D’altra banda, aquest poder de fet
pot ser també que s’exerceixi sobre una cosa com a conseqüència d’una determinada situació
jurídica i no pas perquè es tingui un dret. Així doncs, l’ordenament jurídic protegeix la
possessió, aquest poder de fet sobre una cosa, amb independència de si hi hao no un dret pel
qual la persona està posseint la cosa, és a dir, amb independència d’on prové la possessió.
La possessió és un fet, no pas un dret. Produeix determinades conseqüències jurídiques:
presumpció de què el posseïdor és titular del dret que aparenta amb la seva possessió (art.
522-1.1 CCCat) i la tutela sumaria de la possessió, que permet al posseïdor seguir posseint pel
fet deser-ho (art. 522-7.1 CCCat).
El dret que el posseïdor pretén tenir pot ser tan un dret real (propietat, usdefruit), com un dret
personal (arrendament o comodat – préstec d'ús). El posseïdor és qui qualifica unilateralment
la seva possessió, manifestant per què posseeix (perquè li han donat l'objecte, l'ha rebut en
herència) i en quin concepte (de propietari, d'usufructuari, d'arrendatari...).
Lapossessió és un mecanisme primari de publicitat de drets que el Codi civil de Catalunya
protegeix per tal de preservar la pau civil (Preàmbul III, paràgraf 4.). Posseir és manifestar que
es pretén ser titular d'un determinat dret que (potser) recau sobre un bé. El Llibre cinquè
estableix una regulació breu i ordenada del fet possessori, com s’indica el preàmbul de la Llei
5/2006, als articles521-1 a 522-8 CCCat. Al dret comú, la possessió es regula als articles 430
a 466 CCesp. Són també d’aplicació al dret civil català les normes processals contingudes als
articles 250.1.4; 439.1 i 447.2 LEC.
La consideració de la possessió com un mecanisme de publicitat justifica la presumpció de
que el posseïdor és titular del dret en el concepte en el que està posseint el bé (art. 522-1.1CCCat). Alhora, aquesta presumpció justifica la protecció sumària que l'ordenament jurídic
atorga al posseïdor. Partint de la idea que la possessió (la publicitat d'un dret) ha de tenir com
a efecte principal el dret a seguir posseint, basat en la legitimació que atorga la possessió
actual, el posseïdor té una protecció sumària, ràpida i eficaç en l'ordenament jurídic (art. 250
LEC). Esprotegeix, doncs, l'aparença jurídica.

1

Tradicionalment s’ha assenyalat que la possessió resulta de la concurrència de dos elements:
el corpus i l’animus.
1) El corpus és la tinença material d’una cosa així com la possibilitat física d’exercir una
influència sobre ella i excloure’n tota interferència estranya. El corpus és el fet de
tenir la cosa, el conjunt dels actes materials sobre aquestacosa, com serien el seu ús,
la seva transformació, l'administració o la disposició del bé posseït. No cal un
contacte.
2) L’animus és la voluntat de tenir la cosa per a un mateix en concepte d’amo (ja sigui
com a propietari o com a altre dret real, per exemple, usufructuari), és la voluntat
d’exercitar aquests actes en qualitat de titular d’un bé, amb independència que es
tingui o no....