Desarrollo Turismo Cultural En Mozambique
· Descripció del projecte
Desenvolupament d'un turisme cultural sostenible a la Republica de Moçambic:
A causa d’una llarga Guerra Civil (29 anys), Moçambic no compta entre les destinacions turístiques més frequentades. La persona que fins ara volia descubrir aquest país, tenia que acceptar el repte d’aventura i el fet de confrontar-se amb una relativa escassetatd’infraestructures turístiques.Però els temps han canviat, la guerra es va acabar ja fa uns anys i Moçambic té un potencial turístic immens.
· Justificació i antecedents
Moçambic va ser una colonia portuguesa fins a l’any 1951, any en que esdevé província portuguesa d’ultramar. Al 1964 comença a organitzar-se la lluita armada sota les ordres de Frelimo (Front d’Alliberació de Moçambic). El nou règimportugués de 1974 (després de la Revolució dels Clavells, que va donar el pas de la dictatura a la democràcia) va reconèixer l’independència del país el 25 de juny de 1975 sota la direcció del FRELIMO, partit únic, i del seu dirigent Samora Machel.
En el mes d'octubre de 1992 es va arribar a un Acord de Pau, però encara hi regnava la por a visitar un país, inaccessible per carretera i ambciutats destruïdes. Les autoritats van començar a comprendre que el turisme podria ser una font d'ingressos per Moçambic, ingressos també necessaris per el procés de reconstrucció.
A títol informatiu, tot i que el producte turístic estrella de Moçambic son les seves platges i les seves illes, kilometres de platja de sorra blanca i aigües transparents, encara verges, perquè el poc turisme que s'haarrivat a desenvolupar encara no las ha espatllat. L'altre producte turístic son els safaris, Moçambic compta amb molts parcs i reserves naturals que s'estan repoblant amb animals africans (elefants, rinoceronts, etc.) desprès d'haver passat tants anys de destrucció causada per la guerra.
Però en el que jo vull centrar el meu treball és en el turisme cultural, perquè Moçambic també posseeix un granllegat cultural, amb llocs d’interés arquitectònic entre d'altres. A les ciutats trobem una barreja del colonialisme portugués amb altres construccions de les poblacions autòctones. A la capital, Maputo, podem admirar l’estació de trens dissenyada per Gustav Eiffel, la catedral, així com una varietat de monuments religiosos, que van desde esglèsies, mesquites, sinagogues o centres de religionsanimistes, i que ens donen un exemple de convivència pacífica, multiracial i multicultural.
L’Illa de Moçambic (provincia de Nampula), és una ciutat declarada Patrimoni de l’Humanitat per l’Unesco (1992). La seva arquitectura està predominantment constituïda per construccions de pedra de corall. Es el punt culminant de l’història colonial i testimoni de les relacions comercials entre Moçambic iArabia.
Moçambic és una barreja de tradicions africanes, àrabs i europees. Aquest conjunt cultural es fa especialment clar en l’arquitectura de les ciutats. Després de poques construccions àrabe-islàmiques, el que es veu principalment són construccions colonials i africanes.
Un conjunt molt interessant per desenvolupar el turisme cultural, sempre seguint les pautes de la sostenibilitat!
·Objectius del projecte
Com ja s’ha dit abans i per la poca experiència i infraestructura turística de que disposa el país, es te que començar practicament de zero, punt molt positiu per un costat, perquè es pot començar directament aplicant un turisme sostenible. Encara que en els darrers 10 anys s'ha començat a moure una mica el negoci del turisme, aquest ve practicament atret per les platges, i esmajoritàriament turisme intern de cap de setmana, o turisme internacional de Sudàfrica i Rodesia. Per tant els nostres objectius es tenen que centrar en:
a) Analitzar els recursos culturals i convertir-los en productes turístics: Amb un procés d'anàlisis, de producció i posada en valor adequats.
b) Analitzar les infraestructures existents per tal de desenvolupar-les: comunicacions i...
Regístrate para leer el documento completo.