Descartes criterio de verdad

Primer principi i criteri de veritat

Descartes és un filósof racionalista que pensa que la raó está per damunt de totes les coses. Per a ell el model de coneixement són les matemátiques imitjançant la deducció podem obtenir coneixements nous i com a conseqüència apareixen les idees innates. Descartes s´oposa als empiristes ja que tenen uns coneixemets totalment oposats: creuen en els sentits iel seu model de ciència física a la qual s´arriba mitjançant la inducció i com a conseqüència es produeix la negació de les idees innates. Descartes a partir del dubte mètodic arriba al cogito¿Ésaquesta la veritat absoluta? ¿Hi ha més veritats? ¿Hi ha algún criteri de veritat?¿Quin és?

Descartes durant un temps dubta de tot(dubte metòdic) per a arribar a una posició en què deixem de dubtar iel dubte té un sentit auxiliar. La demostració dels triomf de la raó consisteix precisament a mostrar que podem escapar del dubte i fonamentar el saber en un principi indubtable “pienso luego existo.A partir d´aquest moment obtenim dues conclusions: que existeix un sujecte que té la capacitat de pensar i que cogito ergo sum és el model i el criteri de veritat. Com que hem acceptat el cogito com averitat absoluta, no podem aceptar qualsevol altra veritat que no tinga tanta força com “Pienso lugo existo”.

Com a conseqüència del dubte metòdic, existeix el perill de que el filòsof es quedetancat en ell mateix i no puga saltar al exterior, Descartes anomena a aquest fenòmen solipsisme. Per a evitar aquest problema fa una teoria de les idees, en la que trobem tres tipus d´idees: lesadventícies, les factícies i les innates. Les idees innates són les úniques que ens podran permetre eixir al exterior perque és mouen dins l´àmbit de la veritat i la seguretat, Descartes sap que aquestes enspoden portar al coneixement però no sap com. Com a resultat sorgeix un problema, el filòsof analitza les idees innates per a trobar una veritat absoluta que vaja més enllà de nosaltres. Però, com...