Descartes En Matrix

DESCARTES: Anàl·lisi de la pel·lícula Matrix des de la perspectiva de les teories cartesianes (hipòtesi del geni maligne i hipòtesi del somni).

René Descartes va ser un filòsof francés delsegle XVII considerat com el pare de la filosofia moderna, i un dels homes més destacats de la revolució científica. En la seua obra, Discurs del Mètode, Descartes exposa, a més d’altres temes, teoriescartesianes com la hipòtesi del geni maligne i la hipòtesi del somni.

Descartes en la recerca d’uns principis sòlids per al coneixement humà va plantejar un mètode, el dubte metòdic. Així vasotmetre al dubte les dades sensibles, i dues hipòtesis, la hipòtesi del somni, i la hipòtesi del geni maligne.

En la pel·lícula de Matrix, podem observar com també és planteja aquest dubte entrerealitat i ficció. Descartes a la pel·lícula seria Neo, ja que al protagonista de la pel·lícula li invadix la mateixa sensació que al filòsof, el dubte de si lo que viu és real o només un somni. Ésaleshores quan Descartes pensa que ha pogut ser enganyat per un geni maligne, ja que Déu no havia pogut ser al considerar-lo un ser perfecte i necessàriament incapaç d’enganyar-lo, apareix la hipòtesidel geni maligne. A la pel·lícula podem observar aquesta hipòtesi ja que Matrix és una mentira, que ha sigut creada per les màquines. Elles són el geni maligne, les que han possat tota la seuaindústria en enganyar a la humanitat. És per això que diu Descartes que no hi ha que donar crèdit a cap falsetat i preparar l’ingeni per a allò. En Matrix, qualsevol que siga desconectat, inclús elprotagonista, ha de passar per una sèrie d’entrenaments inicials que tenen lloc gràcies a programes informàtics creats expressament per a això. L’objectiu d’aquests programes és fer que el nou individus’acostume a pensar que el que veu no és real i que si és conscient d’allò, podrà realitzar accions en contra de les lleis físiques.


Segons Descartes és difícil viure quan ja se sap la realitat,...