Descartes Selectividad

Per tant, atès que sé de cert que existeixo i, no obstant, no adverteixo que a la meva natura o a la meva essència li convingui necessàriament altra cosa sinó que jo sóc una cosa que pensa, concebomolt bé que la meva essència consisteix només en ser una cosa que pensa, o en ser una substància, de la qual tota essència o natura és tan sols pensar. I tot i que, potser —o més aviat— certament, comdesprés diré, tinc un cos al qual estic estretament unit, no obstant, atès que per una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, segons la qual sóc només una cosa que pensa i no pas extens i,d’altra banda, tinc una idea distinta del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa; resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és sencerament iveritablement distinta del meu cos, podent ser i existir sense el cos




1. Explicar breument les idees principals del text i com hi estan relacionades (2 punts)
Descartes dedueix que ellexisteix i que és una substància pensant. Però aquesta substància pensant és independent del cos. És tant independent que no deixa d’existir encara que desaparegui el cos, és a dir, és immortal.2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt) 7-15 paraules
A) IDEA La imatge que té sobre si mateix.
B) ÀNIMA És la essència de la persona, elpensament, la raó.




3. Explicar les raons de l'autor PER DISTINGIR L’ÀNIMA I EL COS: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents del pensament del'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)


Descartes creu al igual que Plató en el dualisme antropològic, és a dir, en la relació cos ànima tot i que de diferentmanera.

Descartes diu que el Jo és una substància pensant, i l’anomena ànima. Aquesta substància va apart del cos, és a dir, de la substància material i no necessita cap “cos” per a...