Descartes

Descartes
El Racionalisme. Característiques generals
El Racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat. En certa manera, tots els filòsofs posteriors són més o més deutors de les seves tesis. Però d’una manera més restringida, s’anomena “racionalisme” el corrent filosòfic del s. XVII al qual pertanyen fonamentalment Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz; tot i que larelació d’aquest darrer autor amb el pensament cartesià és prou ambigua.
Habitualment es tendeix a contraposar a l’empirisme que és un corrent filosòfic fonamentalment britànic de finals s. XVII i XVIII al qual pertanyen Locke, Berkeley i Hume.
El racionalisme es pot definir globalment com la filosofia que defensa l’autosuficiència de la raó com font de coneixement. Segons Hegel, aquestaautosuficiència es pot entendre de dues maneres:
1.-Negativament: És l’afirmació que l’exercici de la raó no pot veure’s limitat per cap instància superior (ni per la religió, ni per la tradició, ni per l’autoritat política,...etc.). Significa un trencament radical amb la concepció filosòfica medieval que subordinava la raó a la fe.
2.- Positivament: El racionalisme diu que a la raó –i només a ella– li pertocajutjar sobre la veritat. La raó és autònoma i autosuficient. Tota veritat ha de ser racional. Només la raó pot donar-se lleis a sí mateixa.
Més concretament,  "racionalista" és el filòsof que defensa sis tesis bàsiques:
1.- Confiança en la raó:
És un element bàsic que el racionalisme recull de l’herència cultural del Renaixement. Després d’un període medieval en què la raó es va subordinara  la fe, el Renaixement va defensar l’autonomia de la raó, per sobre de la tradició religiosa. La raó té un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la tradició no tenen. La raó és el fonament també de la ciència i és l’instrument a partir del qual l’home pot dominar el món.
2.- Minusvaloració del coneixement sensible:
Aquesta qüestió enceta la polèmica entre racionalisme i empirisme. Elsracionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar (donar informació falsa, p. ex. els miratges). La sensibilitat no té el caire universal i necessari de la raó i, per tant, no és una bona guia de l’acció humana. 
La polèmica entre Racionalisme i Empirisme arranca del fet que per els empiristes britànics la sensibilitat (experiència sensible) està en la base de la raó mentre que pelsracionalistes la raó humana és autosuficient.
3.- L’innatisme:
És l’afirmació segons la qual en la raó humana hi ha idees innates, que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals (les tenim tots els humans –sempre i ja) i són el fonament de qualsevol raonament.
Plató ja havia defensat que en l’ànima hi ha un coneixement innat de les Idees. Descartes segueix la tradició de Plató i SantAgustí (a través de Sant Anselm) i considera que les idees Innates són evidents per si mateixes.

Les idees innates centrals per a Descartes són:
 
Jo penso = Jo existeixo
Idea de Déu
Idea del Món
 
L’existència d’idees innates un tema polèmic perquè els empiristes les neguen radicalment. Segons l’empirisme no tenim idees innates sinó que la ment és una  Tabula rasa [llenç en blanc]. Aixòvol dir que quan naixem, naixem en blanc, la ment és com un quadre en blanc o una capsa buida que es va omplint a còpia d’experiències. És l’experiència l’únic instrument de coneixement. Mentre les idees innates dels racionalistes són iguals en tothom, l’experiència és particular i subjectiva. Per això hom diu que el racionalisme tendeix al dogmatisme i l’empirisme (sobretot Hume) tendeix al’escepticisme.
 
4.- La matemàtica com a model de ciència:

La matemàtica ja havia estat proposada per Plató, com a ciència model, perquè és l’única que té com a guia la demostració i només accepta veritats universals i calculables. Al diàleg Teetet, (190 b-c) Sòcrates diu que ni tan sols en somnis ningú gosaria afirmar que el parell és imparell. La matemàtica té un caire necessari, objectiu,...