Descartes

Educat en el saber escolàstic, René Descartes, filòsof racionalista, matemàtic i físic del segle XVII, va naixer en una França on l'Església Catòlica estava en el seu ple apogeu de poder, en unaèpoca en què actuava la Inquisició i per això va demostrar que Déu existia.
A més, Descartes conta que la nit del 10 novembre 1619 va tenir tres somnis successius que va interpretar com un missatge delcel per emprendre la seua missió filosòfica. És estrany que una persona tinga una visió que li diga que no crega en res que no puga comprovar, que no siga incrèdul i que verifique tot el coneixement.Per a Descartes, Déu existeix per tres arguments:
Si nosaltres som éssers imperfectes però que tenim la idea de la perfecció, aquesta idea ha d'haver estat inculcada per algú, Déu i és l'empremtaque ens deixa per haver-nos creat. Un altre argument començaria en forma de pregunta: si Déu no ens ha creat, qui ho ha fet? I es que si jo no m'he pogut crear a mi mateix ja que sóc imperfecte i sim'hagués creat jo mateix seria un ésser perfecte. I finalment, Descartes afirma que la mateixa idea de perfecció implica l'existència.
Una vegada em parlat de Déu, el creador de la nostra existència,hauriem de parlar d'una de les frases més mítiques de Descartes: Pense, doncs existeisc... o deuría ser Existeisc doncs pense?
Què és més important, el pensament o l'existència? És possible que primerarribe a existir el cos i després s'introdueisca la raó?.
El principi de la filosofia de Descartes "cogito, ergo sum", "Pense per tant existeisc" és sens dubte molt valuosa. És evident que per aell hi ha només el que pensa (o qui pensa). Però, les persones que pateixen un trastorn mental o els nens de menors d'un any encara no pensen, llavors no existeixen? I si nosaltres deixem de pensar,llavors deixaríem d'existir. El deixar de pensar no vol dir que deixem d'existir ja que la raó i els sentits ens afirmen que hi ha persones que pensen i no pensaments que caminen per si sols.
En...