Descartes

DESCARTES

Trets generals del pensament de Descartes.

Intent deliberat per trencar amb el passat (crítica a l'aristotelisme i l'escolàstica):
No confiar en l'autoritat de cap filòsof anterior. Només confiar en la pròpia raó.
No confondre el que és clar i evident amb el que són només conjectures més o menys probables. Només hi ha una classe de coneixement: el coneixement cert.
Utilitzaridees clares i diferents, i rebutjar tots aquells termes que no tinguin un significat clar.
La desconfiança en l'autoritat, el dubte sobre tot saber establert, no té per objecte eliminar les veritats anteriors, ni caure en l'escepticisme. Per contra, li interessa establir un sistema de veritats segons l'ordre imposat per les exigències de la raó mateixa.
El seu ideal de filosofia era el d'unsistema de veritats fonamentals evidents per si mateixes, ordenades de tal manera que la ment passi d'aquestes veritats fonamentals a altres veritats evidents implicades per les primeres (mètode deductiu). Aquest ideal li va ser suggerit en gran part per les matemàtiques.
Confiança il limitada en les possibilitats de l'enteniment humà per arribar a les veritats absolutes: Déu, l'ànima humana i el móncom a totalitat (dogmatisme racionalista).

2. El mètode.
2.1 Les operacions fonamentals de la ment.

Les operacions fonamentals són dues: la intuïció i la deducció. "La intuïció és la concepció lliure de dubtes, d'una ment atenta i no ennuvolada, que brolla de la llum de la sola raó". Seria doncs una activitat purament intel lectual, un veure intel.lectual tan clar i diferent que no deixalloc al dubte. La deducció es descriu com "tota inferència necessària a partir d'altres fets que són coneguts amb certesa".
Ara bé, intuïció i deducció no són regles. El mètode consisteix en regles per emprar correctament aquestes dues operacions mentals. Aquestes regles se'ns ofereixen en les obres: "Regles per a la direcció de l'esperit" i en el "Discurs del mètode".

2.2 Les regles del mètode.A la segona part de la seva obra "El Discurs del Mètode", resumeix en quatre regles el mètode de la seva nova filosofia. La primera es refereix a la intuïció, les altres tres a la deducció.

a) 1 ª regla: No acceptar com a veritable sinó el que és evident.

«La primera era no admetre mai com a veritable cap cosa que no la conegués evidentment com a tal, és a dir, evitar acuradament laprecipitació i la prevenció i no comprendre en els meus judicis res més que el que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap ocasió per dubtar d'això ». Aquest precepte es denomina sovint regla de l'evidència, i en realitat es redueix al següent: no acceptar com a veritable sinó el que és evident.

Si Descartes es limités a rebutjar el principi d'autoritat, això noseria res de nou. Però té una concepció particular de l'evidència: consisteix en la intuïció intel.lectual d'una idea clara i diferent, es caracteritza per la indubtabilitat i exclou tota possibilitat d'error. Examinem una mica cada un d'aquests punts.

En les Regulae, la intuïció es defineix de la manera següent: «Entenc per intuïció, no el testimoni variable dels sentits, ni els judicisenganyadors de la imaginació, sinó la concepció d'un esperit sa i atent, tan fàcil i diferent que no quedi dubte sobre el que entenem, o bé, el que és el mateix, la concepció no dubtosa que neix en un esperit sa i atent de la sola llum de la raó. Així, cada un pot veure per intuïció que existeix, que pensa, que un triangle es limita amb tres línies ». La intuïció és d'ordre intel lectual, neix de lasola llum de la raó.

L'objecte de la intuïció és la idea clara i diferent. Una idea és clara quan es distingeixen tots els seus elements, és diferent quan no es pot confondre amb cap altra. El tipus d'idea clara i diferent és la naturalesa simple, doncs sent simple, és coneguda tota sencera des de l'instant en què és compresa. Una natura simple pot ser una essència (com la del triangle) un fet...