Descartes

DESCARTES
Racionalisme
Inaugura la època moderna després del renaixement. La seva filosofia racionalista es fonamenta en el dubte metòdic. Ell diu que no dubta com els escèptics sinó que dubta per trobar la veritat. Descartes és el punt d'arribada de molts tipus de saviesa i filosofies que conviuen durant la primera meitat del segle XIX.
FILOSOFIES: Escolàstica: és la filosofia medieval quefa compatibles a Plató i Aristòtil amb la teologia cristiana. La filosofia grega va penetrar en el cristianismes en dos moments:
1.Segle V: Agustí d'Hipona amb Plató.
2.Segle XIII: Tomàs d'Aquino amb Aristòtil.
Descartes agafarà del platonisme l'innatisme de les idees, d'Aristòtil el concepte de substància, cosa, ens. Un altre concepte que fa servir Descartes i totes les filosofies del segleXVII és el concepte platònic d'idea. Pel s. XVII s'entén per idea la representació dels coneixements en la ment humana. D'altra banda, al segle XVII (però no és encara el cas de Descartes, que és un autor molt cristià). S'assisteix un procés de laïcització del concepte d'ànima, desproveït de les seves característiques espirituals de forma que l'ànima és la ment, la intel·ligència...
Lafilosofia escolàstica va néixer de les escoles catedràtiques, l'indret on la clerecia es formava i més endavant es convertirà en les universitats medievals. El pla d'estudis estava fonamentats en la república de Plató i la formació del filòsof: Quadrium i Trívium. La classe es basava en la Lectio, disputatio i autoritates.
Lectio: Exposició del tema.
Disputatio: Discussió sobre el tema.
Autoritates:Fal·làcia d'autoritat, això es veritat perquè ho diu Plató, Aris i la Bíblia

La època de Descartes resoldrà les fal·làcies d'autoritats de les universitats per mitja de la creació d'unes noves institucions educatives: les acadèmies. Europa entre el segle XVII i XVIII es plena d'acadèmies: Royal society de Londres. Acadèmia Lincei de Roma. Acadèmia de Ciències de Berlin. Són institucionsparal·leles a les universitats que tenen encara mentalitat medieval. En aquestes acadèmies se superà la fal·làcia d'autoritat i se substitueix per la proba de la contrastació empírica (el que diu la experiència).
Plató s'incorpora en la fe cristiana gràcies a Agustí d'Hipona al segle V dc. I segle després Aristòtil serà també incorporat a la fe cristiana per Tomàs d'Aquino al segle XIII dc. Tomàsd'Aquino era un clergue dominicà que era teòleg consultor del papa i va aconseguir resoldre un problema molt important de l'època. L'arribada d'Aristòtil a Europa gràcies als Àrabs (Averroïs). Aristòtil era un gran desconegut a Europa però va ser molt estudiat per la filosofia àrab, en particular per dos filòsofs àrabs: Averroïs (XII) i Avicenna (XI).
Escolàstica= Plató + Aristòtil + CristianismeCuriosament tots dos als extrems de l'Islam. El primer a Samarkanda i l'altre al sultanat de Cordova. Aleshores les traduccions àrabs d'Aristòtil d'aquests autors es van alhora traduir a l0escola de traductors de Toledo al castellà antic i d'aquesta llengua al llatí. I un cop Aristòtil traduït al llatí es va difondre a la universitat de Paris i a la de Oxford. Va tindre un èxit fabulós. Però eraincompatible amb la fe cristiana.
-Ànima immortal.
-Reencarnació, intel·lectualisme moral.
I per això va esdevenir la eregia anomenada averroisme llatí. Es va prohibir Plató i Aristòtil però es continuava donant. Així doncs la església va cristianitzar a Plató.
1 Segle després, al segle XIII, Tomàs d'Aquino aconsegueix adaptar Aristòtil a la fe cristiana. No obstant això com que els fraresFranciscans s'especialitzaren en Plató i els dominicans en Aristòtil. En la universitat de París hi haurà una pugna entre aquests dos bàndols. Tot i així la universitat de París farà una interpretació metafísica d'Aristòtil enfocada la teologia cristiana. En canvi Oxford farà una interpretació empirista i naturalista d'Aristòtil.
Segles després, en el segle XVII, Aristòtil de Paris donarà...