Descartes
Páginas: 8 (1867 palabras)
Publicado: 20 de noviembre de 2011
1. INTRODUCCIÓ
Som l’Anna López Bermúdez , la Jasmine Grao Escuder, el David Puertas Molina i el Simón Pizarro Calfual, alumnes de primer any de grau superior d’Integració Social a l’ IES Montserrat Roig. Aquest treball pertany a l’assignatura d’Habilitats d’autonomia personal i social i el nostre tutor i professor d’aquest crèdit és en Jaume Marsellach.
Us presentem un treball en el qualdiversos autors de la filosofia o pensadors han estat relacionats en àmbits d’interès general com poden ser l’origen de l’aprenentatge entre d’altres. Aquests autors o pensadors han estat dividits en diversos grups entre els companys de la nostra classe. Nosaltres, en aquest cas, ens referirem i us presentarem l’autor Renée Descartes tot relacionant-ho amb l’origen del coneixement humà.
Eltreball consta i està dividit de la següent manera: Per una banda hem fet una petita introducció a l’origen del coneixement universal a partir dels primers pensadors en l’historia i quina feina van portar a terme en quant aquest tema i per l’altra, ens hem apropat a el filòsof Renée Descartes per tal de conèixer la seva aportació en l’aparició de la coneixença humana en la què sembla ser un delsprincipals referents i ens hem apropat al racionalisme, corrent filosòfica que ell mateix va inaugurar. Finalment hem profunditzat e investigat en què és basava la seva teoria filosòfica, el cartesianisme per tal d’entendre més a aquest gran filòsof i pensador universal.
2. RENEÉ DESCARTES: L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT
Donada l'estreta relació que existeix entre l'aprenentatge i eldesenvolupament de les persones, no és d'estranyar que, des d'un principi, els pensadors clàssics es preocupessin d'indagar en els orígens del coneixement humà i en com aquest s'adquireix, és a dir, en com les persones aprenen.
Aquesta recerca, iniciada pels antics pensadors de l'antiga Grècia, a estat un dels temes centrals de la filosofia i, posteriorment, també de la psicologia, des del seunaixement i al llarg de tota la seva història.
Els orígens del coneixement de les persones ja era objecte de preocupació dels primers filòsofs.
En la qüestió de l’origen del coneixement, el terme «origen» pot entendre’s de dues maneres: en sentit psicològic, com procés real que comença i acaba, i en sentit lògic, com problema de fonamentació.
Els dos sentits s’han connectat històricament, jaque el problema de la validesa o fonamentació preval sobre el de l’origen psicològic o temporal.
Qui cregui que el coneixement es funda en última instància en la raó i no en l’experiència atribuirà també l’origen del coneixement -almenys de certa classe de coneixements- a elements de la sola raó.
I a la inversa, qui cregui que no hi ha coneixement si no és fundant-se en l’experiència,sostindrà que l’origen de les idees és la experiència.
Nosaltres ens centrarem en el filòsof Descartes que creia que la raó era el tema fonamental en el coneixement.
Descartes, durant la primera meitat del segle XVII, inaugurarà la filosofia moderna i sobretot un nou estil de pensament, el Racionalisme, basat en el jo. I així com l’humà és el nou centre a partir del qual es comprendrà la realitat,la raó serà el centre de la persona.
La matemàtica serà la ciència modèlica en la qual s’inspiraran els pensadors de la corrent racionalista. Per al racionalisme, la matemàtica és la ciència necessària per poder conèixer la naturalesa, l’estructura de la qual segueix un ordre matemàtic.
3. DESCARTES
La majoria dels filòsofs han atribuït una gran importància a la teoria del coneixement iaixò ho devem essencialment a Descartes.
Renée Descartes va néixer a l’any 1596 a un poble d’origen francès (La Haye) en el si d’una família benestant. Va morir de pulmonia a l’any 1650.
El seu nom llatinitzat és Cartesius, per aquesta raó la seva filosofia s’anomena cartesianisme. Va rebre una sòlida formació clàssica i humanística en consonància amb l’esperit de la Renaixença. Després de...
Som l’Anna López Bermúdez , la Jasmine Grao Escuder, el David Puertas Molina i el Simón Pizarro Calfual, alumnes de primer any de grau superior d’Integració Social a l’ IES Montserrat Roig. Aquest treball pertany a l’assignatura d’Habilitats d’autonomia personal i social i el nostre tutor i professor d’aquest crèdit és en Jaume Marsellach.
Us presentem un treball en el qualdiversos autors de la filosofia o pensadors han estat relacionats en àmbits d’interès general com poden ser l’origen de l’aprenentatge entre d’altres. Aquests autors o pensadors han estat dividits en diversos grups entre els companys de la nostra classe. Nosaltres, en aquest cas, ens referirem i us presentarem l’autor Renée Descartes tot relacionant-ho amb l’origen del coneixement humà.
Eltreball consta i està dividit de la següent manera: Per una banda hem fet una petita introducció a l’origen del coneixement universal a partir dels primers pensadors en l’historia i quina feina van portar a terme en quant aquest tema i per l’altra, ens hem apropat a el filòsof Renée Descartes per tal de conèixer la seva aportació en l’aparició de la coneixença humana en la què sembla ser un delsprincipals referents i ens hem apropat al racionalisme, corrent filosòfica que ell mateix va inaugurar. Finalment hem profunditzat e investigat en què és basava la seva teoria filosòfica, el cartesianisme per tal d’entendre més a aquest gran filòsof i pensador universal.
2. RENEÉ DESCARTES: L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT
Donada l'estreta relació que existeix entre l'aprenentatge i eldesenvolupament de les persones, no és d'estranyar que, des d'un principi, els pensadors clàssics es preocupessin d'indagar en els orígens del coneixement humà i en com aquest s'adquireix, és a dir, en com les persones aprenen.
Aquesta recerca, iniciada pels antics pensadors de l'antiga Grècia, a estat un dels temes centrals de la filosofia i, posteriorment, també de la psicologia, des del seunaixement i al llarg de tota la seva història.
Els orígens del coneixement de les persones ja era objecte de preocupació dels primers filòsofs.
En la qüestió de l’origen del coneixement, el terme «origen» pot entendre’s de dues maneres: en sentit psicològic, com procés real que comença i acaba, i en sentit lògic, com problema de fonamentació.
Els dos sentits s’han connectat històricament, jaque el problema de la validesa o fonamentació preval sobre el de l’origen psicològic o temporal.
Qui cregui que el coneixement es funda en última instància en la raó i no en l’experiència atribuirà també l’origen del coneixement -almenys de certa classe de coneixements- a elements de la sola raó.
I a la inversa, qui cregui que no hi ha coneixement si no és fundant-se en l’experiència,sostindrà que l’origen de les idees és la experiència.
Nosaltres ens centrarem en el filòsof Descartes que creia que la raó era el tema fonamental en el coneixement.
Descartes, durant la primera meitat del segle XVII, inaugurarà la filosofia moderna i sobretot un nou estil de pensament, el Racionalisme, basat en el jo. I així com l’humà és el nou centre a partir del qual es comprendrà la realitat,la raó serà el centre de la persona.
La matemàtica serà la ciència modèlica en la qual s’inspiraran els pensadors de la corrent racionalista. Per al racionalisme, la matemàtica és la ciència necessària per poder conèixer la naturalesa, l’estructura de la qual segueix un ordre matemàtic.
3. DESCARTES
La majoria dels filòsofs han atribuït una gran importància a la teoria del coneixement iaixò ho devem essencialment a Descartes.
Renée Descartes va néixer a l’any 1596 a un poble d’origen francès (La Haye) en el si d’una família benestant. Va morir de pulmonia a l’any 1650.
El seu nom llatinitzat és Cartesius, per aquesta raó la seva filosofia s’anomena cartesianisme. Va rebre una sòlida formació clàssica i humanística en consonància amb l’esperit de la Renaixença. Després de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.