Descartes

Racionalisme | Empirisme |
Donava importància al mètode matemàtic i a l’observació, al paper de la raó i al paper de l’experiència |
- La darrera paraula sempre la tenia la raó- Cercaran una fonamentació metafísica de la ciència.- el model de saber és el sistema deductiu de la matemàtica, en que tot coneixement s’infereix de principis o idees primeres. | - La darrere paraula la tenial’experiència - Se centraren en l’anàlisi del coneixement en relació amb l’experiència |
Descartes
La necessitat de realitzar qualsevol recerca seguint un mètode adequat. Va rebre una educació clàssica i científica orientada segons els principis de la filosofia escolàstica. Va descobrir un mètode universal, el de la geometria; aquest mètode permetria desenvolupar una ciència i una filosofiasòlides.
Obres: 1628- publica les Regles per a la direcció de l’esperit, 1637- decidí a publicar tres assaigs científics precedits pel famós Discurs del mètode. 1641- les Meditacions metafísiques (va ser perseguit, les seves idees conduïen a l’ateisme.
Mort al 54 anys a Suècia
El mètode
El problema de Descartes era el de fonamentació del coneixement ___La ciència té un mètode que li permet laseguretat en el coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat
per això introdueix un mètode matemàtic en la filosofia un mètode que li serveixi de guia: el mètode del dubte o de l'evidència.
Consta de 4 regles:

R. de l'Evidència: Acceptar com veritable només el que és evident (intuïtiu). Tot el que és evident ha de tenir 2 característiques: Claredat iDistinció. |

R. de l'Anàlisi: Dividir els problemes en parts simples, no abordar-los de forma complexa. |

R. de la Síntesi: Un cop analitzades les parts senzilles, recompondre el problema complex i confirmar o no la seva validesa. |

R. de la Enumeració: Revisar o analitzar(enumerar) tots els nostres passos per assegurar-nos que no ens hem equivocat. |

Aquest mètode basat enl'evidència d'allò que és cert podríem qualificar-lo d'Intuitivodeductiu3, a diferència de l'inductiu proposat per Francis Bacon, ja que es basa en la deducció dels principis a partir de la Intuïció de l'evidència de la Veritat.

El dubte i la primera veritat
Descartes considera que al llarg de la seva vida ha considerat certes, qüestions que el temps ha demostrat falses, i per això consideraque cal analitzar bé amb rigor allò que es considera cert o fals, i és per això que considerarà com a fals, allò que no sigui evident que és cert.

Descartes dubtarà de: El dubte metòdic (Criteri de veritat: tot allò que sigui possible dubtar s'ha de considerar fals.)
a. Les dades dels sentits: Considerant que algunes vegades els sentits ens enganyen.
b. L'existència del món: En el somni tambépercebem un món que ens sembla real.
c. Els propis raonaments (les matemàtiques) : Ens podem equivocar mentre raonem. En les Meditacions metafísiques ens utilitza l'argument del geni maligne: potser hem sigut creats per un Déu que ens enganya sistemàticament, que ens fa veure una cosa molt clara i vertadera quan realment és falsa.
d. Els ensenyaments rebuts: Sovint les ensenyances que rebem sónerrònies.

El dubte de Descartes és un dubte provisional
La Hipòtesi del Geni Maligne si existeix un Geni Maligne que m'enganya, és obvi que enganya a algú, si m'enganya, si dubto, si penso... existeixo. (Cogito Ergo Sum) Aquesta és la Primera Veritat Indubtable a la que arriba Descartes.
el pilar que li permetrà construir la resta del pensament filosòfic |El Cogito no és la clau de l'existència, sinó de la consciència de l'existència. Jo no existeixo gràcies al Cogito,sinó que sé que existeixo gràcies al Cogito.

Una substància és una cosa que no requereix cap altra per existir. Aquest concepte només pot aplicar amb rigor a Déu, però Descartes s'estén aquesta concepció de substància, per analogia, als éssers finits, que només necessiten de...