Descartes

L'objectiu de Descartes era l'assoliment de la veritat filosòfica mitjançant la raó. Pretenia construir una filosofia que assegurés el coneixement perfecte de totes les coses que l'home pot conèixer.Les dues grans operacions de la ment són: la intuïció, que és un veure amb claredat i amb distinció, que no deixa lloc a dubtes, i la deducció, que és tota inferència necessària a partir d'altresfets que són coneguts amb certesa. El mètode proposat per Descartes, que és vàlid per a totes les ciències, consisteix en regles per emprar correctament aquestes dues operacions mentals. Les regles delmètode són: Evidència (no acceptar com a veritable gens que no es conegui amb total evidència), Anàlisi (hem de reduir les idees compostes a idees simples),Síntesis (coneixent intuïtivament lesproposicions més simples cal intentar buscar totes les altres) i Enumeració. Cal començar dubtant de tot allò que es pugui dubtar (del que es percep pels sentits, de la impossibilitat de diferenciar lavigília del somni i dels propis raonaments, ja que puc concebre que existeixi un geni maligne que m'enganyi en pensar fins i tot en proposicions matemàtiques). Troba la primera veritat: cogito ergo sum(vapensar llavors existeixo). El pensament sempre pensa IDEES que poden ser de tres tipus: adventícies (semblen provenir de l'experiència sensible), factícies (provenen de la imaginació i voluntat) iinnates.
Si dubto és perquè em concebo com un ser limitat, imperfecte i finit, però no seria possible tenir el concepte del finit sense la idea de l'infinit, després ha d'existir un ser tingui aquestesperfeccions (Déu). L'argument ontològic afirma que l'existència és en si mateixa una de les perfeccions divines i pertany a l'essència divina. Una substància és una cosa que no requereix cap altraper existir. Aquest concepte només pot aplicar-se amb rigor a Déu, però Descartes estén aquesta concepció de substància, per analogia, als éssers finits, que només necessiten de Déu per poder...