Descartes

Pues bien: lo que esa naturaleza me enseña más expresamente es que tengo un cuerpo, que se halla indispuesto cuando siento dolor, y que necesita comer o beber cuando siento hambre o sed, etcétera. Y, por tanto, no debo dudar de que hay en ello algo de verdad.
Me enseña también la naturaleza, mediante esas sensaciones de dolor, hambre, sed, etcétera, que yo no sólo estoy en mi cuerpo como unpiloto en su navío, sino que estoy tan íntimamente unido y como mezclado con él, que es como si formásemos una sola cosa. Pues si ello no fuera así, no sentiría yo dolor cuando mi cuerpo está herido, pues no soy sino una cosa que piensa, y percibiría esa herida con el solo entendimiento, como un piloto percibe, por medio de la vista, que algo se rompe en su nave; y cuando mi cuerpo necesita beber ocomer, lo entendería yo sin más, no avisándome de ello sensaciones confusas de hambre y sed.
1. Tema del text
Aquest text pertany a la VI Meditació de Descartes, en ell es planteja la unió entre ànima i cos basant-se en el que la naturalesa li ha ensenyat mitjançant les sensacions, es parla de dualisme. L’ànima és la substancia pensant i el cos la subtancia extensa, es a dir que ànima i cos sóndos móns molt diferents; llavors ens plantegem: com treballen junts? Doncs segons Descartes la coordinació de ànima i cos es posible gracias a Déu.
Per tant quan el cos esta ferit o amb gana gràcies a l'enteniment el percebem. Déu garanteixt que les coses fora de mi existeixen això vol dir que els sentits no m'enganyen gracias a Déu que és un esser bo i garant però puc caure en l'engany per lameva voluntat si faig les coses mase lentes o despreses.
2. Definició:
Cuerpo: Subtància extensa sotmes a les condicions fisiques que perseb les coses amb el sentits.
Duda: Dubtes del cos que es deixa guiar per els sentits que ens poden engañar però gracias a Deu aquest dubte no existeix.
3. Explica totes les teories que calguin per comprendre el text.
Per entendre el text hem d'explicar elracionalisme o millor dit el racionalisme de Descartes, els quals es diferencien per un detall que com diu Leibniz, es la sobrenaturalitat, es a dir tenen fe en Déu i demostren la seva existència.
Els elements fonamentals que defineixen el racionalisme són: la importància de la raó per entendre el món, l'existència d'idees innates, que estan en el subjecte però no les construeix ell, la raòenfront de les creences per la tradició o l'opinió d'una persona que té més prestigi social, les matemàtiques com model de coneixement y per últim que nomes atraves de la raó coneixem la veritat.
Esmentat tot això puc explicar el racionalisme de Descartes.
Descartes volia trobar la veritat del món però per fer això necesitaría un mètode, per tant va provar 3:
El primer va ser estudiar per mitja delllibres, es va formar a la Flèche, una escola del jesuïtes, estudiava llengua, historia, matemàtiques... Però al final tots el llibres l'havien omplert de més dubtes, conseqüentment va abandonar els estudis.
En segon lloc es va inscribir en l'exercit per poder viatjar per el món a França , Holanda...aixì va entrar en contacte amb altres homes i pobles però els coneixements adquirits no estavenfonamentats.
Per últim, va decidir estudiar en si mateix, perquè va pensar que la veritat es trova en la raó i els pensaments d'un mateix.
Descartes es va preguntar com coneixar la raó i va concloure que hi ha dues maneres fonamentals de coneixar-la, la intuïció, són les captacions de les veritats simples que emanen de la pròpia raó(un instint natural), un coneixement immediat, i la deducció és elprocés mental en el qual, a partir de les intuïcions simples, s'arriba al que es complex.
Hi han cuatre regles del mètode que descartes planteja per arribar a les idees clares i distintes:
-primera regla: es basa en l'evidencia, claredat i distinció, nomes es veritat allò que es evident, allò que es clar i distint en el meu intel-lecte, és el moment de la intuïció.
-segona regla: consisteix...