descartes

“Tot i que els sentits ens enganyen alguna vegada, pel que fa a coses molt poc sensibles i molt remotes, se’n troben, tanmateix, moltes altres de les quals no es pot dubtar raonablement, per bé queles coneguem pel seu mitjà, com, per exemple, que sóc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans, i coses per l’estil. I com podria negar que aquestes mans i aquestcos siguin meus? Si no és que potser em comparo a certs insensats, el cervell dels quals és tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren constantment que són reis, quan sónmolt pobres, que porten vestits d’or i porpra, quan estan completament nus, o que s’imaginen que són atuells o que tenen el cos de vidre? I ara! Aquests són bojos, i jo no seria pas menys extravagant siem regís pel seu exemple.”

(Descartes, Meditacions metafísiques, 1ª meditació)

1.Explicar breument el contingut del text.
En aquest text, Descartes diu que hem de dubtar de tot allò que ensmostrin els sentits ja que aquests acostumen a enganyar. Ara bé, Descartes afirma que del que no podem dubtar és sobre nosaltres mateixos, qui sóm o on som. Descartes afirma que aquells que duten dellsmateixos són folls i si seguim el seu exemple no serem menys que ells.

2.Explicar el significat, en el text, de “ dubtar raonablement” i de “poc sensibles”
Dubtar raonablement: significa dubtarsense fer cas dels sentits, sinó fen us de la raó.
Poc sensibles: aquelles coses poc sensilbes als nostres sentits. Són més probables que ens estiguin enganyant.
3.Per què diu Descartes “Compodria negar que aquestes mans i aquest cos siguin meus?”?
Anb aquesta pregunta retórica, Descartes, vol dir que del que no pot pas dubtar és de que aquet cos és seu. En la seva filosofia dubta de totallò que és teòric, pero no pas de les coses del “dia a dia”, de la seva rutina. Descartes no dubta daixò ja que ell ha arribat a la conclusió que tot allò que pensa existeix i també ho serà tot allò...