Descartes

El tema central dels articles de Descartes consisteix en el dualisme interaccionista cos-ànima en quan el cos i l’ànima estan separats però interaccionen entre sí i en la llibertat de pensament (la voluntat de l’ànima) i com aquesta domina els sentits, les percepcions.

Descartes planteja la diferència entre cos i ànima com a dues substàncies totalment diferenciades. L’ànima es troba a la mentperquè ell creu que a través de la ment arribem al pensament i al coneixement, l’única forma d’entendre i de descobrir el món, l’existència.
El cos provoca les passions de l’ànima però és aquesta que les controla a través de les accions, la volició. Així les passions fan interactuar conjuntament cos i ànima (ment).

Com explica Cagigas, el cos funciona com a quelcom mecànic i és el que l’ésserhumà posseeix en comú amb els animals.
Descartes planteja el mecanicisme per explicar el funcionament del cos. Recull els descobriments de l’època en que els estudiosos com Servet i Harvey descriuen la circulació de la sang pel cos gràcies a l’impuls del cor. Això confirma la idea del cos entès com una màquina el qual ja no necessita la presència d’una ànima per funcionar.

Per Descartesl’ànima pot existir sense el cos. Per això el ser humà no depèn de les lleis mecàniques de la física en la seva part mental, és lliure.

Descartes defensa la llibertat de l’home en quan la voluntat regida per la raó aconsegueix dominar el cos i les passions. La voluntat per a ser lliure ha de sotmetre’s a la raó. Per Descartes l’existència de la voluntat pressuposa l’existència de la llibertat. Lavoluntat només serà lliure quan actuï bé, segons els dictats de les evidències de la raó. Actitud moral pròpia de l’estoïcisme.

Aquestes van ser unes de les grans aportacions de Descartes. Però aquest autor amaga el seu pensament i l’encobreix per por a represàlies per part del poder de l’Església Catòlica amb molta influència encara en aquells temps a França i a bona part d’Europa.
Descartes neixi viu en una França absolutament religiosa, molt catòlica. L’Església de l’època està sometent a tots els que la contradiguin al judici de la Inquisició, o sigui, a la pena de mort. Les idees dualistes i mecanicistes, entre d’altres, de Descartes s’enfrontaven a la Teologia que impartia l’Església.

Malgrat això el mecanicisme va permetre un gran avenç de les ciències i tecnologia provocant ungran impuls de la física, biologia, química i psicologia dels segles XVII al XIX.

Psicologia en l’etapa històrica de Descartes.

Per altra banda, en relació a la filosofia, el segle XVII a Europa gràcies a la progressió de la ciència (revolució científica), que posa a l’home com a centre d’estudi, es va produir el pas definitiu a una filosofia moderna.
Segles enrere en l’Edat Mitjana estenia una visió teocèntrica de la vida, l’home era vist com a ser creient que no qüestionava els desitjos de Déu i es basava en la fe. Era un pensament basat en les idees d’Aristòtil.
En el Renaixement es produeix un canvi en la societat, aparició d’escoles laiques on l’educació s’estén més enllà del clergat, ressorgiment de la cultura, l’art, promoció de la investigació, d’estudis tecnològics,etc. Per primera vegada Déu passa a segon terme, visió antropocèntrica, l’home és el centre de la cultura, de la ciència, del pensament...
A partir del segle XVII i gràcies a l’aportació de Descartes amb el pensament racionalista la visió filosòfica canvia radicalment i això produeix un gran estímul pel desenvolupament de la psicologia (Filosofia de la Ment).
Abans l’home es limitava a reflectirla realitat mentre que segons Descartes l’home, en el procés de conèixer, està elaborant el coneixement. La filosofia passa de centrar-se en la realitat de fora per centrar-se en el subjecte, el que porta a la Psicologia a entendre’s com l’estudi dels processos mentals.
Cagigas ens dóna pistes d’on va influir més Descartes en la psicologia, el concepte de la ment com a ent organitzador que...