descartes
Páginas: 4 (909 palabras)
Publicado: 9 de junio de 2014
Text
Però, m’he convençut que no hi havia res de res en el món: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. No estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? Tant se val, si estic convençutd’alguna cosa o si només pensó alguna cosa, indubtablement sóc. Però, hi ha no sé quin enganyador molt poderós i astut que utilitza tot el seu enginy per enganyar-me sempre. No hi ha, doncs, cap dubteque si m’enganya és perquè sóc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre jo pensi que sóc alguna cosa. De manera que, després de pensar-ho bé iexaminar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que la proposició jo sóc, jo existeixo és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit.1. Expliqueu breument les idees principals del text i com apareixen relacionades.
2. Expliqueu breument el significat, en el text de
a) “… és necessàriament vertadera”
b) jo
3. Perquè diu Descartes que “No hi ha, doncs, cap dubte que si m’enganya és perquè sóc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre jo pensi que sóc alguna cosa”?4. Expliqueu el sentit del dualisme i relacioneu-lo amb el mecanicisme propi de la Revolució Científica.
1. Explica brevemente las ideas principales del texto y como aparecenrelacionadas.
En este texto de la Meditaciones Metafísicas Descartes admite la posibilidad de que nada en el mundo exista, salvo una única excepción: su propia existencia. Esta convicción le viene dada porel hecho de que si está pensando debe existir, al menos como sujeto pensante.
Intenta entonces mantenerse en la duda aplicando el recurso de la duda hiperbólica, ya propuesto en la Meditaciónanterior: ¿no existirá un ser engañador que me lleve al
convencimiento equivocado de mi propia existencia? Ante lo cual se responde que es
necesario que exista, al menos como sujeto engañado.
En...
Text
Però, m’he convençut que no hi havia res de res en el món: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. No estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? Tant se val, si estic convençutd’alguna cosa o si només pensó alguna cosa, indubtablement sóc. Però, hi ha no sé quin enganyador molt poderós i astut que utilitza tot el seu enginy per enganyar-me sempre. No hi ha, doncs, cap dubteque si m’enganya és perquè sóc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre jo pensi que sóc alguna cosa. De manera que, després de pensar-ho bé iexaminar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que la proposició jo sóc, jo existeixo és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit.1. Expliqueu breument les idees principals del text i com apareixen relacionades.
2. Expliqueu breument el significat, en el text de
a) “… és necessàriament vertadera”
b) jo
3. Perquè diu Descartes que “No hi ha, doncs, cap dubte que si m’enganya és perquè sóc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, mentre jo pensi que sóc alguna cosa”?4. Expliqueu el sentit del dualisme i relacioneu-lo amb el mecanicisme propi de la Revolució Científica.
1. Explica brevemente las ideas principales del texto y como aparecenrelacionadas.
En este texto de la Meditaciones Metafísicas Descartes admite la posibilidad de que nada en el mundo exista, salvo una única excepción: su propia existencia. Esta convicción le viene dada porel hecho de que si está pensando debe existir, al menos como sujeto pensante.
Intenta entonces mantenerse en la duda aplicando el recurso de la duda hiperbólica, ya propuesto en la Meditaciónanterior: ¿no existirá un ser engañador que me lleve al
convencimiento equivocado de mi propia existencia? Ante lo cual se responde que es
necesario que exista, al menos como sujeto engañado.
En...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.