descartes

RENÉ DESCARTES
DISCURS DEL MÈTODE
PER A DIRIGIR BÉ LA PRÒPIA RAÓ I CERCAR LA VERITAT EN LES CIÈNCIES1
Si aquest discurs sembla massa llarg per a ser llegit sencer d’una tirada, es pot dividir ensis parts. A la primera, s’hi trobarà diverses consideracions relatives a les ciències. A la segona, les principals regles del mètode que l’autor ha cercat. A la tercera, algunes regles de la moral queha tret d’aquest mètode. A la quarta, les raons amb què prova l’existència de Déu i de l’ànima humana, que són els fonaments de la seva metafísica. A la cinquena, l’ordre de les qüestions de físicaque ha investigat i, en particular, l’explicació del moviment del cor i d’algunes altres dificultats que pertanyen a la medicina, i també la diferència que hi ha entre la nostra ànima i la de lesbèsties. I a la darrera, quines coses creu necessàries per a anar més lluny del que ell ha anat en la investigació de la natura i quines raons l’han dut a escriure.
PRIMERA PART
(Consideracions relativesa les ciències)
A. La raó i el mètode
El bon sentit és la cosa més ben repartida del món, ja que tothom pensa estar-ne tan ben proveït que fins aquells que són més difícils d’acontentar en qualsevolaltra cosa no acostumen a desitjar-ne més del que tenen. En la qual cosa no és versemblant que tothom s’enganyi, sinó que això més aviat vol dir que el poder de judicar bé i de distingir el ver delfals –que és pròpiament el que anomenem bon sentit o raó- és per naturalesa igual en tots els homes, i que, per tant, la diversitat de les nostres opinions no ve pas del fet que uns siguin mésracionals que els altres, sinó solament del fet que dirigim els nostres pensaments per vies diverses i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou de tenir l’esperit bo, sinó que el principal ésaplicar-lo bé. Les ànimes més grans són capaces tant dels més grans vicis com de les més grans virtuts, i els qui caminen, ni que sigui molt lentament, poden avançar molt més, si segueixen sempre...