descartes

DESCARTES
Descartes va ser també matemàtic i físic, però sobretot va destacar en el terreny filosòfic. Va donar una nova orientació a la filosofia situant l’èmfasi en la validesa del coneixement humà. Està considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al jo, al subjecte de coneixement.
Descartes va estudiar amb els jesuïtes i tot i que criticarà els ensenyaments rebuts enfilosofia, la influència de l’escolàstica queda marcada en la seva obra, sobretot a nivell de vocabulari.
La principal motivació de Descartes a l’hora de construir la seva teoria és la convicció que la filosofia hauria de constituir-se com un saber universal, però la realitat de la filosofia vigent es troba molt allunyada d’aquest ideal. Hi ha una infinitud de teories diferents i contradictòriesque l’únic que fan és conduir-nos cap a l’escepticisme i negar-nos la possibilitat d’un coneixement segur i fiable. La causa de tot això, segons Descartes, no és altra que la manca d’un mètode adequat de coneixement.
Aquesta convicció el va portar a escriure la seva obra filosòfica, de la qual destacarem 3 llibres: El discurs sobre el mètode, Les regles per a la direcció de l’enginy i Meditacionsmetafísiques, a partir del qual articularem l’esquema del seu pensament.
Descartes ens diu que ens hem d’allunyar del saber tradicional i per això elabora un mètode racional guiat per quatre regles, que caldrà aplicar de manera activa en la investigació cap al coneixement.
Regla de l’evidència: ens diu que no acceptarem com a vertadera cap cosa si no se’ns presenta de forma clara i distintaen la nostra ment.
Regla de l’anàlisi: ens diu que hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per poder-los solucionar.
Regla de la síntesi: implica ordenar els pròpis pensaments passant de les qüestions més simples i fàcils de conèixer a les més complexes.
Regla de l’enumeració: ens diu que s’han de fer tantes enumeracions completes i revisions generals comfassi falta per evitar l’error.

Partint d’aquesta base anem a veure en què consisteix el mètode de coneixement cartesià. El mètode consta de dues fases importants, una negativa i l’altra positiva.

PRIMERA MEDITACIÓ
La primera fase és la part negativa, la del dubte. Descartes comença allà on acaba el renaixement, amb l’escepticisme. Això significa que ho posarem tot en dubte, perquè s’han detenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem és fonamentar el coneixement. Hi ha varies raons per posar-ho tot en dubte:

Els errors dels sentits: els sentits a vegades ens enganyen. És improbable que ens enganyin sempre però no tenim un criteri per distingir-ho. En conseqüència, no ens podem fiar dels sentits com a eina de coneixement.
Dubtar de l’existència del món extern anosaltres: moltes vegades en somnis, les coses se’ns presenten amb una gran vivacitat, com si estiguéssim en estat de vigília. En despertar ens adonem que tot plegat era només un somni. Tots estem convençuts que sabem distingir l’estat de vigília de l’estat oníric, però com que no tenim un criteri de distinció absolutament evident podem dubtar de l’existència del món.
Dubtar de les veritatsindependents a l’experiència: podem dubtar de les matemàtiques. Suposem que hi ha un geni maligne molt poderós i superior a nosaltres que té com a única funció enganyar-nos i ens fa creure el que no hi ha. Potser estem convençuts que 2+2=4 però en realitat aquest convenciment és fruit d’un engany i 2+2=6. No ho sabem del cert.
Arribats a aquest punt, qualsevol cosa és sospitosa. Puc dubtar de tot, iaixò significa que el dubte és hiperbòlic, com que de tot en puc dubtar, tot és sospitós, i tot s’ha de negar. La negació és el límit del dubte.
La qüestió és que si trobo una veritat dins el dubte hiperbòlic, aquesta serà irrefutable i superaré l’escepticisme. I és justament quan arribem al límit del dubte quan comença la part positiva del mètode, on podem trobar la primera veritat, el jo....