descartes

HISTÒRIA
 DE
 LA
 FILOSOFIA
 

 

APUNTS
 TEÒRICS
 SOBRE
 DESCARTES
 

L’adveniment de la Modernitat va suposar un canvi radical de mentalitat en molts aspectes (per
exemple: heliocentrisme, descobriment d’Amèrica, protestantisme religiós, etc.). Això va portar als
filòsofs a plantejar-se la possibilitat de l’error. Per aquesta raó, la teoria del coneixement esconverteix en la disciplina fonamental de la filosofia moderna: què és el coneixement, si és possible
conèixer i, sobretot, com coneixem, és a dir, la qüestió del mètode. Sobre aquesta qüestió del
mètode, hi van sorgir diverses corrents, entre les quals destaquen principalment dos: el racionalisme
(Descartes, Leibniz, Spinoza), en el que la raó predomina sobre els sentits, i l’empirisme (Locke,Hobbes, Hume), en el que els sentits predominen sobre la raó.
En la seva obra Meditacions metafísiques (1641), Descartes va exposar el seu mètode racionalista
des d’un punt de vista rigorós i culte (per això es troba escrita en llatí, llengua de prestigi en aquella
època). En certa manera, podríem dir que el mètode cartesià consta de dues grans parts:
a) la primera part és l’aplicació deldubte metòdic, que posseeix un caràcter negatiudestructiu;
b) la segona part és l’aplicació del criteri de certesa, que posseeix un caràcter positiuconstructiu.
A) APLICACIÓ DEL DUBTE METÒDIC
sentits
(existència de les coses materials)
proposicions matemàtiques
(essència de les coses materials)

argument de l’error perceptiu
argument del somni
argument del geni maligne

B) APLICACIÓ DELCRITERI DE CERTESA
primer principi: existència del jo, com a cosa que pensa (en llatí, res cogitans) → argument de la necessarietat del jo
⇓
segon principi: existència del Déu, com a cosa infinita (en llatí, res infinita) → arguments causal i ontològic
⇓
tercer principi: essència i existència de les coses materials, com a cosa extensa (en llatí, res extensa) → argument de
la benevolènciadivina

Com veurem a continuació, l’obra es troba dividida en sis apartats o “meditacions”, dels quals només
s’han seleccionat per a les PAU els números 1, 2, 5 i 6. No obstant, per a entendre el sentit de l’obra
(especialment en la part final), és necessari conèixer mínimament el que ocorre en les parts no
seleccionades (números 3 i 4), per la qual cosa s’oferirà un breu resum de les mateixes.ESQUEMA DE LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES
PRIMERA
SEGONA
TERCERA
QUARTA
CINQUENA
SISENA


 

Aplicació del dubte metòdic
Demostració de l’existència del jo
Demostració de l’existència de Déu (argument causal)
Introducció a la demostració de l’essència i l’existència de les coses materials
Aprofundiment en la demostració de l’essència de les coses materials
Una altra vegada,demostració de l’existència de Déu (argument ontològic).
Aprofundiment en la demostració de l’existència de les coses materials

1
 

Meditació primera
En la meditació primera comença el mètode cartesià amb l’aplicació del dubte metòdic, segons el
qual tot allò del que es pugui dubtar serà considerat com a fals1. Cal tenir en compte, a més, que no
es tracta d’aplicar el dubte a totes icadascuna de les nostres idees, sinó només sobre aquelles idees
que siguin bàsiques, és a dir, sobre els principis fonamentals que configuren la nostra concepció de la
realitat...
La majoria de les nostres opinions provenen, en última instància, del sentits (que fan referència a
l’existència de les coses materials), però Descartes els rebutja per dos motius:
•

•

en primer lloc, pel que fa ales coses que percebem amb poca seguretat (com, per exemple,
en una visió llunyana), Descartes utilitza l’argument de l’error perceptiu, segons el qual
l’experiència quotidiana ens demostra que en ocasions els sentits ens enganyen; però aquest
argument no invalida els sentits en general, per això a continuació Descartes va més enllà;
en segon lloc, pel que fa també a les coses que percebem...